Per Sant Andreu, refranys a dojo

Avui és Sant Andreu, 30 de novembre. I coincidint amb aquesta data, avui també comença —com cada any— la festa major de Sant Andreu de Palomar, que és on visc actualment. Si cliqueu en aquest enllaç coneixeu més coses sobre el poble de Sant Andreu.

Com sabeu, l’últim dijous de cada mes publico una nova entrada, i aquest cop ha coincidit amb la festivitat de Sant Andreu. Per tant, he pensat que era molt adient dedicar l’article d’avui a refranys que parlen d’aquesta festa, molts dels quals estan relacionats amb el temps meteorològic. Trieu i remeneu:

Per Sant Andreu, pluja o neu, o fred molt greu.

Per Sant Andreu, nit llarga i dia breu!

De Tots Sants a Sant Andreu, un mes breu.

De Tots Sants a Sant Andreu, aigua ens doni Déu.

Tots Sants el primer, Sant Andreu el darrer.

Per Sant Andreu, si no teniu capa ja patireu.

Per Sant Andreu, la neu al peu.

La neu de Sant Andreu fins a Carnestoltes la veureu.

La neu abans de Sant Andreu, un botorn la treu, de Sant Andreu en enllà, pocs botorns hi ha.

Us espero el mes vinent, que ja tancarem l’any, amb una nova entrada.

Gràcies per llegir-me i seguir el meu blog!

Anuncis

Patacons

Avui us porto una altra paraula del lèxic col·loquial o popular: patacó. Però potser pocs la coneixeu referida als diners o calés. (Atenció: vigileu no escriure *calers, per influència l’acabament en –ers de diners.)

Vegem-ne uns quants exemples:

  • El teu amic ha guanyat molts patacons.
  • Han recollit vuit-cents patacons.
  • No puc anar a fira perquè no tinc patacons.

Com a sinònims de diners tenim les paraules cèntims, cabals, duros, doblers (a les Balears), peculi, pecúnia o virolla. I altres sinònims —pertanyents a la parla informal— són: pasta, pistrincs, virolla o panís.

Però hi ha un ús molt particular de la paraula patacons aplicada als jocs infantils: el joc dels patacons. Segons l’Alcover-Moll i el GDLC, els patacons són un tros de cartó o cartolina, doblegat i encaixat en forma de quadre, que serveix per jugar a aquest joc. Normalment es fan servir cartes fetes malbé per construir-los. Aquest enllaç us explica com fer un taller de patacons i com s’hi juga.

En castellà es coneixen amb el nom de tazos i durant una època es van posar de moda gràcies a una marca molt coneguda de bosses de patates xips.

I com que les modes sempre tornen, potser algun dia els infants catalans tornaran a jugar a patacons, que esperem que desterrin definitivament els tazos.

Clara de vi: treball de camp

Amb l’entrada d’avui tanco els articles dedicats a la clara de vi i us explico com ha anat el petit treball de camp que he fet d’aquesta beguda durant l’estiu, tal com em va proposar Pau Vidal. Us indico els llocs i les reaccions dels cambrers que em van atendre:

  • Pardines (Ripollès). El cambrer m’entén de seguida però em serveix la clara de vi amb el gel a part i sense la rodanxa de llimona.
  • Caldes d’Estrac (Maresme). D’entrada, el cambrer queda estranyat quan li demano una clara de vi, i li he d’explicar que és com una clara normal, però que en lloc de cervesa porta vi. Triga a reaccionar, però finalment em diu: «Ah, el tinto de verano!». Ha hagut de pronunciar el fatídic nom!
  • Arenys de Mar (Maresme). El cambrer que me la va servir va tenir la mateixa reacció que el de Caldes d’Estrac. Però ha estat la millor clara de vi que he pres aquest estiu, ben completa: vi negre boníssim, suc de llimona, una rodanxa de llimona i gel.
  • Sant Feliu del Racó (Vallès Occidental). El cambrer me la serveix encara més completa que la d’Arenys, amb una rodanxa de llimona, vermut negre i gel. És a dir, un autèntic còctel negre d’estiu (tal com indica la definició del Termcat).
  • Festa major de la vila de Gràcia. Va ser on el cambrer li va costar més d’entendre el que volia. Quan li vaig demanar la beguda, em va clavar una mirada assassina, com si fos una cosa rara, i això que el noi era molt jove. No hi queia de cap manera. Al final, per no fer perdre-li més temps perquè tenia molta feina servint les taules, vaig haver de dir-li el nom en castellà perquè m’entengués: «Vull un tinto de verano!» I mireu què em va preguntar tot seguit: «Amb vi blanc o negre?» Sense comentaris.

En resum, després d’aquest modestíssim treball de camp (sense cap pretensió científica), arribo a la següent conclusió: que tot depèn del cambrer (com més joves, més els costa entendre què és una clara de vi) i si són de municipis de l’àrea d’influència de Barcelona. N’hi ha que ho capten a la primera i altres que no, que seguiran pensant en el tinto de verano.

Salut i fins al mes que ve!

La clara de vi en fotos

Recordeu l’article del mes passat sobre la clara de vi? Doncs tal com em va proposar Pau Vidal (@pauetvidal) en una piulada de Twitter, vaig acceptar el repte de fer un treball de camp sobre l’ús del seu nom als bars i restaurants. I també per ajudar a difondre’l i popularitzar-lo.

Per tant, predicant amb l’exemple, a l’agost he pres moltes clares de vi. A cada bar on he anat n’he demanat una als cambrers. I ja us puc avançar que, de bones a primeres, el nom els sobta molt. Però després de la sorpresa inicial i de fer-los rumiar una bona estona —amb reaccions de tota mena—, finalment, dedueixen que el que jo vull és… un tinto de verano! (És clar, havien de pronunciar el fatídic nom!). Però, tot seguit, el sorprès sóc jo, perquè la pregunta que em fan és: «Amb gasosa o llimona?»

Al setembre ja us explicaré amb més detall com ha anat l’experiència (modesta, és clar) aquests dos mesos. De moment, per refrescar-vos una mica perquè encara fa calor, us avanço el reportatge gràfic d’algunes clares de vi que m’han servit:


Salut! I sobretot, demaneu una clara de vi aquest estiu!

Proveu-ho i ja em direu quin èxit heu tingut.

Com es diu ‘tinto de verano’ en català?

Aquest mes, en plena canícula estiuenca i per fer-me passar la calor, vaig anar a banyar-me a la piscina de Breda (Girona). Em vaig quedar a dinar al bar i a l’hora de demanar la beguda, a part de cerveses i altres refrescs, em van dir que tenien tinto de verano, una beguda típica de l’estiu, molt popular i semblant a la sangria.

Però com es diu en català tinto de verano? Us ho heu preguntat mai? Segons el Cercaterm, que és l’únic lloc on ho he trobat, en català n’hem de dir còctel negre d’estiu (‘còctel elaborat amb vi negre, gasosa, vermut negre, llimona i gel’). El nom és força encertat, ja que no és fàcil trobar-ne un bon equivalent en català, però a la definició em sorprèn el qualificatiu de còctel, perquè el tinto de verano l’associo amb una beguda refrescant (tots els còctels són begudes, encara que no totes les begudes són còctels).

Però la qüestió és que si algú entra en un bar i demana un còctel negre d’estiu, el cambrer se’l mirarà estranyat i no sabrà què vol prendre. Tant de bo tots els bars i restaurants sabessin que és un còctel negre d’estiu, però el nom que s’ha popularitzat és tinto de verano i és així com el tenen a escrit a la pissarra o a la carta de begudes, de manera que la gent el segueix demanant amb aquest nom.

Per elaborar aquesta beguda, els ingredients bàsics són el vi negre i la gasosa. Per tant, el tinto de verano és el vi amb gasosa de tota la vida, barrejat amb llimonada i gel perquè ens el puguem prendre ben fresquet per fer passar la set.

I com és s’ha fet tan popular aquest nom? Doncs gràcies a la publicitat, especialment de dues grans marques de begudes refrescants —una de gasoses (La Casera) i l’altra de sangries (Don Simón)— i perquè, cal reconèixer-ho, el nom en castellà està molt ben trobat, el coneix tothom i, a més, entra pels sentits: per la vista (tinto s’associa amb el vermell; per tant, té una gran força visual) i pel gust (de verano perquè és una beguda que es pren en aquesta estació).

Però per què no demanem directament vi amb gasosa (o vi amb graciosa, deformació ben viva i popular), com sempre se n’hi ha dit? Doncs perquè és un nom massa comú i poc comercial, per més popular que sigui aquesta barreja alcohòlica. Per tant, o en popularitzem un altre nom o, resignats, n’hi haurem de seguir dient tinto de verano.

Així doncs, proposo —per ser creatius, originals i genuïns— que aprofitem la popularitat de la clara i el xampú (tal com es coneix al Camp de Tarragona i Ponent), unes begudes amb llimonada i gasosa com el tinto de verano, i que n’hi diguem clara de vi o xampú de vi (no cal afegir-hi d’estiu perquè només es consumeixen quan fa calor). I que als que us agradi aquest nom el difongueu pels bars i restaurants catalans.

Aneu-hi pensant. Si la clara de vi o el xampú de vi es posen de moda, el nom es transmetrà de boca en boca entre els parlants, en demanaran i de mica en mica anirem arraconant el tinto de verano.

Què us sembla? Comencem a demanar clares i xampús de vi als bars i restaurants aquest estiu?