Fora dubtes (1): Digues-me o digue’m? Conèixer-te o coneixe’t?

Com ja faig fer l’any 2014 amb un seguit d’articles sobre els «clàssics de la correcció», dedicats als errors tipogràfics més habituals a què ens enfrontem els correctors davant un original —vegeu els articles «Els espais o blancs», «L’apòstrof i els ‘falsos apòstrofs’» i «Els guions d’incís»—, avui em disposo a encetar una altra tongada d’articles titulats «Fora dubtes», en què em dedicaré a resoldre qüestions dubtoses d’escriptura entre la llengua col·loquial i la formal.

En l’article d’avui, el primer de la sèrie, us parlaré de la combinació col·loquial d’un verb i un pronom feble en la llengua oral i escrita informal. Per exemple, suprimim la r final dels infinitius plans quan el pronom comença per consonant: coneixe’tconeixe’ns, convence’l, empenye-la, anà’ns-en.

No sé si us heu fixat que en totes aquestes combinacions el verb perd l’accent gràfic que tenia a l’infinitiu (conèixer, convèncer, empènyer). Per quina raó? Doncs perquè en aquests casos prescindim del pronom i apliquem al verb les regles d’accentuació: coneixe, convence, empenye no s’accentuen perquè són paraules planes i anà sí perquè és aguda.

També podem elidir la final de les formes velaritzades de la segona persona del singular de l’imperatiu: estigue’t quiettingue-ho present… I afegim una e final de mot en la segona persona del singular d’imperatiu per evitar el contacte entre dues consonantsserveixe’lajupe’t, rebe’l, cuse-li, fuge’n, more’t, promete’m, rebe’l, torce’ls, culle-les. 

De la mateixa manera tenim Digue’m la veritatEstigue’t quietSàpigue-ho d’una vegada!Tingue-ho presentVulgue’ns-ho acceptar (variants informals de les solucions respectives més formals digues-meestigues-tesàpigues-hotingues-ho i vulgues-nos-ho).

Podem fer servir aquestes formes en correus electrònics interns i de baixa formalitat, en missatges privats, tuits o en textos que vulguin reflectir el llenguatge informal o oral.

Per acabar d’aclarir els vostres dubtes, consulteu aquesta fitxa de l’Optimot Combinacions col·loquials de verbs + pronom feble») i també l’ésAdir (Pronoms febles: formes i combinacions).

L’ús abusiu de ‘posar sobre la taula’

Ja fa temps que els mitjans de comunicació ja no obren els titulars amb la famosa i omnipresent «taula de diàleg», potser perquè de tant i tant parlar-ne ha caigut pel seu propi pes i ha acabat desapareixent del debat polític. Una taula que està més desparada que parada.

I de tant fer-ne ressò, en el discurs dels polítics i el llenguatge dels periodistes es va acabar implantant l’expressió posar sobre la taula o posar damunt la taula, en el sentit de ‘fer que es parli d’una qüestió per resoldre o per considerar’. I per extensió, tot es posava sobre (o damunt) la taula.

No sé si us va passar a vosaltres, però a mi l’ús abusiu d’aquesta expressió em va cansar molt. La vaig avorrir! Els articulistes la feien servir a tort i dret; va omplir notícies i més notícies. La frase es va «posar de moda» , i va durar mesos i mesos. Mireu, si no, aquests exemples extrets de titulars de diaris i mitjans digitals:

  • La crisi entre Espanya i el Canadà per la pesca a Terranova ha posat damunt la taula algunes d’aquestes pulsions (El Punt-Avui)
  • La dependència europea del gas rus torna a posar damunt la taula l’inacabat projecte del Midcat, aturat a Hostalric (portal de notícies del canal 3/24)
  • Després de deu anys tornen a posar damunt la taula el canal Aldea-Camarles (L’Ebre digital)
  • Parlar de l’avortament sí, però amb “tots els elements damunt la taula” (Diari Bondia d’Andorra)
  • La mort d’una enxaneta torna a posar damunt la taula el debat sobre la seguretat de la canalla castellera (La Xarxa)
  • Olot torna a posar sobre la taula la possibilitat d’obrir una residència d’estudiants (Ràdio Olot)
  • Sánchez ha de posar solucions sobre la taula que serveixin per apagar les flames (Ara)
  • Han convocat una reunió per posar sobre la taula les seves reivindicacions. (El Periódico de Catalunya)

Com diu l’ésAdir —el portal lingüístic de la CCMA—, cal evitar «l’ús abusiu de paraules i expressions que en alguns textos es fan servir d’una manera gairebé exclusiva o estereotipada, en detriment d’altres possibilitats que convé no oblidar». Per tant, en lloc de posar sobre (o damunt) la taula, tinguem en compte altres verbs i expressions equivalents que enriqueixen la nostra llengua, com adduir, al·ludir, anomenar, citar, considerar o tenir en consideració, esmentar, mencionar, mostrar clarament, plantejar o plantejar-se, portar a col·lació, posar de manifest, promoure, proposar, recórrer o referir-se a.

I relacionat amb l’ús abusiu de determinades expressions, vegeu també el meu article «‘Sí o sí’ o com complicar-se la vida» (30 d’octubre del 2013).

Jornades Fabra 2022 a Sant Feliu de Codines

Pompeu Fabra va viure els seus últims dies a Catalunya al poble de Sant Feliu de Codines (Vallès Oriental), des d’on va emprendre el camí cap a l’exili a la Catalunya Nord el dia 24 de gener de 1939. Per aquest motiu, el grup d’Òmnium Cultural Cingles de Bertí, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Sant Feliu de Codines, organitzen les primeres Jornades Fabra.

Tal com explica Jordi Mir al seu fantàstic article «Pompeu Fabra: de l’exili a la mort» publicat al recull de textos Joan Solà. 10 textos d’homenatge— «de matinada, amb el fred propi d’un hivern que havia de glaçar per sempre tantes esperances, una família composta de pare, mare i tres filles sortia del número 69 de l’avinguda d’Agustí Santacruz de Sant Feliu de Codines, per pujar a un carruatge amb el qual iniciaven un camí incert que els havia d’abocar a un exili funest». Mir ho explica amb un gran dramatisme, el d’un episodi trist de la nostra història col·lectiva.

Cartell de les Jornades Pompeu Fabra 2022

Les jornades van començar el 24 de gener i continuaran aquest cap de setmana, els dies 29 i 30. Aquest dilluns, recordant la data de sortida de Fabra cap a l’exili, es van presentar les jornades i es va interpretar l’obra Oda a Pompeu Fabra (del jove compositor Albert Carbonell), adaptada especialment per a tenora i acordió, a càrrec dels músics Valentí Maymó i Olga Morral. Seguidament, van parlar la presidenta d’Òmnium Cultural Vallès Oriental, Clàudia Garcia, i l’alcaldessa de Sant Feliu, Mercè Serratacó, juntament amb una lectura de textos del grup Mots x 21. També hi va intervenir en un vídeo l’honorable conseller de Cultura a l’exili Lluís Puig i es va projectar el documental Vivències d’en Pere Vallcorba i el Mestre Fabra, gravat el dia de la inauguració de la placa en memòria del Mestre que es va col·locar davant la seva casa de Sant Feliu el 24 de gener del 2016. Va cloure l’acte la interpretació de l’obra El cant dels ocells, de Pau Casals, pels mateixos músics.

Valentí Maymó i Olga Morral van interpretar l’«Oda a Pompeu Fabra»

Els actes del dissabte inclouran una jornada dedicada a la llengua catalana, amb tres conferències (de Joaquim Vilaplana, Ot Bou i Maria Barbal, Premi d’Honor de les Lletres Catalanes 2021) i una taula de debat sobre el català a les xarxes («Eines i recursos per al català»). 

I el diumenge estarà dedicat a la repressió i l’exili, en què Xavier Longas parlarà de la repressió de la Guerra Civil o també anomenada incivil— i de com es va viure a Sant Feliu. I com a cloenda de les jornades tindrà lloc una conferència a càrrec de l’honorable conseller Jordi Turull

Paral·lelament a tots aquests actes, també es poden veure dues exposicions temporals: «Maria Barbal, de Tremp al món» (al Centre Cívic la Fonteta) i «Pompeu Fabra, el científic de la llengua» (a la Biblioteca Municipal Joan Petit Aguilar).

Us animo, doncs, a fer una escapada a Sant Feliu de Codines i gaudir de les Jornades Pompeu Fabra, que el grup d’Òmnium Cultural Cingles de Bertí ha preparat amb molta il·lusió i té la intenció de celebrar-les anualment. Hi esteu tots convidats!

Una nova etapa professional

Benvolguts lectors,

Us faig saber que a partir de demà, 1 de desembre, començo una nova etapa professional com a corrector, assessor lingüístic i traductor.

Treballaré a la redacció del diari digital El Nacional, on estaré, mai millor dit, «al peu de la notícia».

Agraeixo de tot cor als responsables del diari que hagin confiat en mi com a professional de la llengua, juntament amb els meus companys i companyes lingüistes.

Una salutació cordial a tots,

Jordi

Dia Internacional de la Traducció

Avui, 30 de setembre, Sant Jeroni, és el Dia Internacional de la Traducció, ja que sant Jeroni és el patró dels traductors i també el traductor de la Bíblia.

I per celebrar-ho, l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC) ha tingut la genial idea d’encarregar la traducció del poema «Llibertat és saviesa», d’Enric Casasses, a una trentena de llengües per diferents traductors.

La meva més sincera felicitació a tots ells per la seva bona feina, mai prou reconeguda ni valorada.

Gaudiu de la lectura de totes aquestes traduccions! Són una meravella!