Què són les xifres elzevirianes?

Avui us parlaré de xifres, cosa que segurament us sorprendrà perquè aquest és un blog de llengua. Com diu David Gómez Fontanills al seu article «Ortotipografia de les xifres» (publicat a la UOC), «les xifres són aquells signes que ens serveixen per a escriure els nombres (concepte abstracte que ens serveix per a comptar i operar) i els números (nombre amb què es designa una cosa dins d’una sèrie). Quan utilitzem l’alfabet llatí, tot i que fem servir un sistema d’escriptura principalment fonogràfic (les lletres representen sons) per a representar nombres i números, sovint no fem servir paraules formades per lletres sinó combinacions de xifres que són ideogrames (signes abstractes que es relacionen convencionalment amb allò que representen, com ara una quantitat o una posició dins d’una sèrie)».

En un text escrit, doncs, a més de paraules també pot haver-hi xifres o números, que serveixen per expressar les nostres idees. És a dir, a l’hora d’escriure podem combinar paraules i números, com és el cas d’aquest article de l’Enciclopèdia Catalana que parla del Moianès.

Fixeu-vos ara en la forma tan curiosa que tenen les xifres que apareixen en aquest blog:

1 2 3 4 5 6 7 8 9 0

Oi que no tenen una estructura uniforme? Doncs encara ho veureu més clar en aquest article que vaig publicar el 2013, titulat «LL3TR35 X1FR4D35».

Tipogràficament aquestes xifres s’anomenen elzevirianes (o també antigues, de caixa baixa o old style) i es diuen així perquè és el caràcter d’impremta introduït pels Elzevier, una família d’impressors i llibreters holandesos que van viure entre els segles xvi i xviii.

Compareu-les amb la forma de les xifres que esteu acostumats a veure normalment:

alfabet

Aquestes xifres es denominen modernes o capitals perquè tenen la mateixa forma i alçada. En canvi, en les elzevirianes l’alçada i la forma són diferents (presenten trets ascendents i descendents), i no es recolzen a sobre de la línia de base. Visualment, sembla que estiguin mogudes (1 2 3 4 5 6 7 8 9 0).

Josep Maria Pujol i Joan Solà —en la seva magnífica obra Ortotipografia. Manual de l’autor, l’editor i el dissenyador gràfic (Educaula, 2011)— les anomenen xifres aràbigues tipogràfiques pròpies de la romana antiga de Claude Garamont (p. 206), i són precisament el tipus de xifres que apareixen al seu llibre. Vegem-ne un parell de pàgines, quan els autors parlen de les xifres aràbigues:

ortotipografia

En general, donen molt de joc i criden molt l’atenció en un text, però es desaconsella que es facin servir en les obres científiques per raons tipogràfiques i perquè dificulten la lectura de les quantitats.

* * * * *
Si voleu ampliar el tema de l’ortotipografia de les xifres, us aconsello molt l’article de David Gómez Fontanills de què us parlava al començament. Segur que descobrireu coses que no coneixíeu de l’ús i l’escriptura de les xifres. I, evidentment, el capítol 6 —sobre nombres i números— del llibre de Pujol i Solà (p. 203-217).

Quin sidral!

Tornant a reprendre el recull de les paraules i expressions col·loquials de què us parlava l’any passat (pesquis, a tot drap, daixò i dallò, ésser un trasto i puta o murri), avui us faré cinc cèntims de la paraula sidral, un mot que em transporta a la meva adolescència, quan aquesta llaminadura —que m’agradava molt perquè tenia gust de llimona o taronja i em feia pessigolles a la llengua— estava de moda. Molts dels meus companys de classe eren «addictes» al sidral.

refresco-sidralEl sidral és un preparat efervescent en pols o granulat amb essència de llimona que s’usa dissolt en aigua com a refresc. Primer era considerat com un producte farmacèutic ja que, com que portava bicarbonat, servia per curar l’acidesa d’estómac. A la primera meitat del segle passat la casa Bragulat el va començar a comercialitzar i el va envasar en sobres, i més endavant ho va fer en forma de palleta i amb nous gustos.

Però hi ha una segona accepció de la paraula sidral —que és la que realment m’interessa— com a sinònim de gran desordre, rebombori, confusió, renou o desgavell. O bé, col·loquialment, un sidral és un merder. Merder pot sonar malament, però és un mot acceptat —en sentit figurat i en l’ús col·loquial— pels diccionaris normatius, que el defineixen com a ‘situació difícil, desagradable, compromesa’ o ‘gran desordre, confusió’.

Vegeu-ne uns quants exemples extrets de la literatura i els diccionaris:

  • Al taller es va organitzar un sidral de ca l’ample!
  • En quin sidral s’havia ficat ara aquella anglesa boja?
  • Aquesta nit, al bar de sota de casa han armat un sidral en què ha hagut d’intervenir la policia.
  • Si es confirma que les entrades estan exhaurides s’armarà un bon sidral.
  • Amb la dimissió del president ara hi ha un bon sidral al govern.
  • El dia del seu debut aquell fastigós li havia muntat un gran sidral.

I un apunt més: del que en castellà en diuen montar un pollo —una expressió ben col·loquial, en el sentit de ‘provocar un aldarull’— en català és armar un sidral (o bé muntar un ciri, armar un sagramental o fer-la grossa).

Espero que aquests mots que us vaig presentant cada mes us ajudin a ampliar el vostre vocabulari i a recuperar oralment i per escrit paraules, locucions o expressions ben genuïnes de la nostra llengua que molts cops passen desapercebudes al diccionari.

Estil i Grafia: resum de l’any

El mes de desembre tots fem balanç de l’any, tant personalment com professionalment. Així doncs, us faré cinc cèntims de com ha anat la feina aquest any que estem a punt de tancar.

estiligrafia-punt-de-llibreDurant aquest any he fet uns quants clients nous. Són clients que estan contents amb la meva feina i que així m’ho han expressat. Quan trobes un client que t’agraeix el teu esforç i et felicita per un treball ben fet, per mi, és el millor reconeixement professional i això t’anima a continuar al peu del canó.

Dels encàrrecs que he rebut i que m’han fet més il·lusió, jo en destacaria tres: la correcció del llibre de poemes de Montserrat Altarriba El salt lent del temps (il·lustrat amb quadres de Salvador Altarriba), d’una novel·la juvenil d’aventures i d’una tesi doctoral sobre l’aviació a Barcelona. També he seguit traduint textos del castellà i francès al català.

El meu blog va sumant lectors i visites. Aquest any ha tingut gairebé 4.000 lectures de lectors de països tan diversos com Xile, Mèxic, Surinam, el Vietnam, Tailàndia, Geòrgia o Israel. Després dels lectors catalans, andorrans i espanyols, els següents són els nord-americans i els francesos. Moltes gràcies a tots per ser tan fidels i confiar en Estil i Grafia!

Quan vaig crear Estil i Grafia, el gener del 2013, el que volia era fer més visible la meva professió de corrector i traductor i donar-me a conèixer professionalment. Sé que hi ha molta competència en el nostre sector —amb les temudes rebaixes de preus— però amb esforç i constància el negoci va tirant endavant.

El blog està lligat al compte de Twitter @EstiliGrafia, al qual ja estan subscrits més de 450 seguidors i a qui vaig informant de qualsevol notícia relacionada amb el meu ofici. Per la gent que m’escriu i les respostes que en rebo puc dir que cada cop tots dos són més coneguts.

M’agraden molt les impremtes, la gent que hi treballa i la feina que fan. Per això, a l’hora de pensar en un detall per als meus clients, he encarregat a la impremta Juper de Girona aquest punt de llibre que il·lustra l’entrada d’avui i amb el qual he felicitat les festes de Nadal als meus clients. He de dir que el tracte personal amb en Josep i en Bartomeu ha estat excel·lent, i aquest n’és el resultat.

Per acabar, només em queda desitjar-vos bon Nadal i bon any nou 2017. Ens retrobem l’any que ve!

Una gramàtica pròpia del segle XXI

giecDesprés de la presentació el mes passat de la nova ortografia catalana, avui ha sortit a la venda la nova gramàtica de l’Institut d’Estudis Catalans, que a partir d’ara es coneixerà com a Gramiec.

Ja us en vaig parlar en un article anterior, arran de l’aparició del llibre Canvi d’agulles i de l’anunci del president de l’IEC que la Gramàtica es publicaria aquest any coincidint amb Sant Jordi.

En aquest enllaç trobareu (explicades breument) algunes de les novetats més destacades de la Gramiec.

També, a mode de resum, podeu llegir aquest article publicat al diari Ara: «10 coses que passaran a ser correctes amb la nova gramàtica», així com aquest article de Neus Nogué al diari digital Lliure i millor.

Finalment, ja podem dir que tenim una gramàtica pròpia del segle XXI, completa, moderna i posada al dia, tal com segurament hauria volgut Pompeu Fabra. Felicitem-nos-en tot plegats.

 

Així serà la nova ortografia catalana

Després de tota la polèmica amb els diacrítics —finalment l’IEC ha acordat que en seran quinze— arriba la nova ortografia catalana, que ja us podeu descarregar.

Aquesta n’és la versió provisional en PDF, que encara s’ha d’acabar de supervisar i de preparar per a l’edició digital i en paper. La publicació definitiva es farà el 2017.

De moment, aquí la teniu perquè us la comenceu a estudiar i veieu els canvis ortogràfics més significatius, que teniu resumits en aquest document de l’IEC.

Fins al mes que ve.