Albert Jané i el català, un bon tàndem

Aquest any vull continuar amb els articles sobre els nostres correctors més prestigiosos i coneguts, com el que al desembre vaig dedicar a Andreu Rossinyol. I ja que casualment el cognom Jané i gener són parònims, en aquesta primera entrada de l’any us parlaré d’Albert Jané, que té el mèrit de ser l’únic membre de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans que ha après la gramàtica catalana d’una manera autodidacta.

Albert Jané
Albert Jané, el nostre protagonista

El primer cop que vaig sentir parlar d’en Jané fou a través de la revista Cavall Fort, a la qual em van subscriure els meus pares de petit i que va ser un dels millors regals que em van poder fer aquells anys. Recordo que frisava perquè arribés puntual a casa un nou Cavall Fort, que llegia àvidament així que el tenia a les mans. Sempre pensava: «A veure què hi haurà aquest cop al Cavall Fort?», i encara recordo aquells personatges tan entranyables i les seves historietes: Sergi Grapes, Jep i Fidel, Ot el Bruixot, Jan i Trencapins, la Patrulla dels Castors, Gil Pupil·la, els Barrufets… I tantes altres històries i contes que em feien volar la imaginació, em van entretenir i em van acompanyar en les meves estones de lectura.

Gràcies a Cavall Fort vaig millorar el català que aprenia a l’escola, i des del meu modest blog divulgatiu sobre el món de la correcció vull donar les gràcies a l’Albert Jané, a la Mercè Canela, a tot l’equip de redacció i a tots els escriptors i col·laboradors de la revista per encomanar-me el gust per la lectura i per ajudar-me a estimar i a gaudir de la llengua catalana.

Més endavant, als anys noranta, vaig conèixer l’Albert Jané en una conferència sobre correcció de textos orals que va fer a la seu d’Òmnium Cultural de Sabadell i també el vaig tenir com a professor en un curs pràctic de correcció de textos periodístics i literaris en català que va organitzar el Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres.

Sempre recordaré que era un ferm defensor d’expressions com posar bastons a les rodes —en comptes de posar pals a les rodes— o donar llum verd, i de paraules tan senzilles com el problema, el tema o l’erotisme en lloc d’afegir-hi el sufix -ica (la problemàtica, la temàtica o l’eròtica), amb el qual aquests mots potser ens sonen ben normals avui dia quan els sentim o els veiem escrits. Jané ens advertia també que així com moltes editorials del llibre de solucions en diuen solucionari, del llibre d’exercicis se’n podria arribar a dir —d’una manera absurda— exerciciari.

D’ell vaig aprendre que en català moltes vegades ens compliquem la vida a l’hora d’escriure, ja que hi ha solucions més fàcils i planeres, i que el català escrit ha de ser genuí, natural i com més proper possible al lector millor. És una lliçó que intento aplicar sempre a l’hora de corregir, traduir o escriure.

I per acabar, estic molt content que sigui finalista del premi Martí i Gasull, que atorga Plataforma per la Llengua i que premia una persona que amb la seva feina i el seu activisme hagi contribuït a la millora de la situació de la llengua catalana. La meva més sincera enhorabona per a ell. Jo ja l’he votat.

Nota: el Premi Martí Gasull 2015 ha anat a parar a l’entitat cívica Escola Valenciana. La meva més sincera enhorabona a la seva tasca, més que merescuda, a favor de la llengua valenciana i l’educació en valencià.

*****

Per a saber-ne més:

Anuncis

Una resposta a “Albert Jané i el català, un bon tàndem

  1. Retroenllaç: Per molts anys, ‘Cavall Fort’ – Corrector, assessor lingüístic i traductor

Fes-hi un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s