Nàpia

Popularment, d’un nas gros en diem una nàpia. Per tant, avui la cosa va de nassos. Vegem-ne un parell d’exemples:

  • Com vol que no se’l miri tothom, amb aquella nàpia que té!
  • Les nàpies gegants sempre ens fan riure.

Un sinònim col·loquial de nàpia és tarota, que no sé si coneixíeu. Segons el diccionari Alcover-Moll és una paraula que només es diu a l’Empordà, cosa que Joan Coromines desmenteix al DECat, a l’entrada tarot: «Familiarment es diu “un nas com una tarota” per un nas molt gros (no Emp., AlcM, sinó de tot el cat. central), que es podria mirar com a continuació directa de tarot (fr.), com a ‘carta més grossa que les altres’, accs. de tarot i tarota» (vol. VIII, p. 317b). És a dir, que la paraula tarota es coneix a una gran part del domini lingüístic.

L’Alcover-Moll no deixarà mai de sorprendre’m. Només cal consultar l’entrada nas, i ja a la primera accepció hi trobem una gran varietat d’expressions sinònimes de nàpia o d’un nas molt gros (nas de patata, nas de pebrot, nas de pirrossa, nas de catxiporra, nas de trompa, nas de tenora, nas de carxofa, nas d’albergínia, nas d’apagallums, nas de verro), que qualifica de «noms satírics».

Nàpia també pot tenir una connotació grollera o despectiva, com en aquest fragment de la novel·la Camí de sirga, de Jesús Moncada: «[…] havien perpetrat una estossinada a fons i en nom de Déu de republicans, rojos, maçons i separatistes —afirmava evangèlicament l’eclesiàstic, reforçant la frase amb moviments vigorosos de la nàpia autoritària, bulb granellut i sanguini […]».

En aquest mateix sentit, tenim el terme pejoratiu nassot i en un grau diferent d’intensitat els augmentatius nassàs, nassarro, nassot, nassarràs, nassarrot, nassatxo o nassotarro, que també trobem a l’Alcover-Moll. Un repertori impressionant de nassos recollit arreu del nostre domini lingüístic.

Per acabar, també podem intensificar el significat de nàpia si va precedit d’un adjectiu. Vegeu-ne aquests exemples extrets de novel·les:

  • Tenia els cabells blancs i escabellats i lluïa una bona nàpia (Francesc Ribera «Titot», L’assassinat de Guillem de Berguedà. Ara Llibres)
  • Va intervenir un calb amb una gran nàpia, a qui deien George el Maco (Ken Follet, L’hivern del món. Rosa dels Vents)

Aquesta és la meva aportació d’avui a l’«apassionant» món dels nassos.

Us espero el mes que ve amb un altre mot o una altra expressió col·loquial, popular o familiar.

Anuncis

Fes-hi un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s