Més col·loquialismes

Continuant amb el tema dels col·loquialismes i l’ús de paraules o expressions de caràcter familiar o popular, avui us porto un parell de blogs molt interessants i un article de premsa.

El primer blog és Silencis del DIEC, de Jaume Salvanyà, que fa un recull d’allò més exhaustiu de paraules i expressions majoritàriament d’ús habitual però que no apareixen al Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans (DIEC2) en la versió en línia. Consulteu-lo, val molt la pena.

A la pàgina d’inici, és molt significatiu el que ens diu l’autor sobre la llengua col·loquial: «[…] la tria del diccionari acadèmic és massa restrictiva i deixa al marge moltes realitats i maneres d’expressar-se dels nostres dies, especialment (però no únicament) en el terreny de la llengua col·loquial, que els últims anys ha eixamplat molt el seu camp d’actuació en mitjans de comunicació i literatura.»

En un article publicat a la revista digital Núvol sobre el seu blog (també titulat «Silencis del DIEC»), Salvanyà destaca la presència necessària dels col·loquialismes i vulgarismes als diccionaris normatius: «Pel que fa als col·loquialismes i a les expressions malsonants, hi ha qui considera que no haurien de figurar en un diccionari de la llengua estàndard, perquè no formen part de la llengua formal, però en canvi, bé n’hi trobem d’altres com goril·la (‘guardaespatlles’), rampinyar, no mamar-se el dit, posar algú a parir o mala hòstia. En les últimes dècades la informalitat en la comunicació ha anat guanyant terreny, i la llengua col·loquial ha ampliat els seus àmbits d’actuació més enllà de les relacions personals. Per això és necessari prestar-li més atenció.»

Busqueu-hi, per exemple, porno, retro, xiringuito (que al GD62 porten la marca fam) o l’expressió vendre la moto (a l’entrada moto; és a dir, ‘enganyar, ensarronar, engalipar’), encara no admesos però amb un ús plenament acceptat per altres diccionaris no normatius o pel portal ésAdir.

L’altre blog és la Neolosfera, de la Universitat Pompeu Fabra, que conté un arxiu molt important de neologismes, extrets de la base de dades de neologismes de l’Observatori de Neologia (Obneo). Cada entrada inclou una descripció molt acurada de cada neologisme, amb informació gramatical bàsica, un parell de contextos en què s’ha trobat la paraula i una observació o curiositat relacionada amb el neologisme presentat, molts dels quals provenen de llenguatge col·loquial o són manlleus d’altres llengües. Mireu, per exemple, el que diu de paraules com guai, guiri, molar o xungo; us deixaran ben parats.

I en tercer lloc, buscant informació sobre la paraula ensaladilla –una paraula ben popular entre la majoria de parlants i que s’ha imposat sobre la normativa ensalada russa— he trobat aquest article de Magí Camps a La Vanguardia, titulat «Una d’ensaladilla», en què l’autor advoca per la seva admissió als diccionaris: «Si d’una forca tenim forquilla, si d’una sabata tenim sabatilla i d’una falda tenim faldilla —que són paraules emparentades amb el mot de què deriven, però amb un significat específic nou—, penso que de l’ensalada s’ha de poder derivar l’ensaladilla amb el sentit que tots tenim al cap.»

Bon profit i fins al mes que ve.

Advertisements

Una resposta a “Més col·loquialismes

Fes-hi un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s