Expressions populars amb ‘cal’, ‘ca la’ i ‘can’

Després de tot aquest temps en què hem estat confinats a casa, he pensat que seria una bona idea dedicar l’article d’avui a la paraula casa, i concretament a la seva contracció: ca. Per tant, avui us parlaré d’aquesta variant de casa.

A Mallorca, les expressions ca meva, ca teva, ca seva… són molt populars. I els francesos per dir «casa» fan servir la preposició chez (chez moi, chez soi, chez lui, chez elle…). Com podeu veure, ca i chez són molt semblants.

En català, la unió de ca més els articles en i el forma les contraccions can (ca + en) i cal (ca + el), de la mateixa manera que al, del i pel. Així, tenim frases com: El seu avi va néixer a Can Bori, La masia de Can Carner ara és un restaurant o A cal fuster hi ha novetat (vers del poema de J. V. Foix «Ho sap tothom, i és profecia»).

Però si volteu per les Illes, veureu que els noms de molts restaurants, bars i cafeteries estan escrits amb una greu falta d’ortografia: Ca’n (amb l’apòstrof al mig). N’hi ha per triar i remenar: Ca’n Tomeu (Bunyola), Ca’n Alfredo (Eivissa), Ca’n Blau (Palma), Ca’n Ribes (Sóller), Ca’n Panxo o Ca’n Pescador (Pollença). Tal com diu Gabriel Bibiloni, «s’han de considerar incorrectes i superades grafies com ca’n Joan o Ca’n Picafort, molt rutinàries a Mallorca» (vegeu el que diu de la contracció can).

I tornant a les contraccions, fem servir ca més l’article masculí o femení per parlar d’oficis o professions populars: cal barber, cal dentista, cal metge, cal notari, ca l’adroguer, ca l’herbolari; ca la carnissera, ca la cosidora, ca la modista, ca la madrona, ca la cotillaire, ca la pastora… Fruit d’això, encara hi ha gent que diu que va a cal metge, a cal dentista o a ca la cosidora, però aquesta expressió es va perdent en benefici d’anar al metge, al dentista o a la cosidora, al mateix ritme que s’han perdut molts d’aquests oficis.

A més a més, hi ha un bon grapat d’expressions populars encapçalades per aquestes contraccions (cal, ca la i can):

Tenir les orelles a cal ferrer (‘fer el sord o el desentès’): T’ha sentit, el que passa és que té les orelles a cal ferrer (Diccionari de sinònims de frases fetes, de M. Teresa Espinal)

Estar com a cal sogre (‘amb tota confiança i comoditat’): El vaig trobar repapat com a cal sogre, a la sala d’espera del dentista (Espinal)

Ser ca la Quica (‘lloc on hi ha desordre, on la gent no s’entén’): Això és ca la Quica; es nota que els pares són de vacances (Espinal)

Anar a can Felip, Anar a can Roca o Anar a cal senyor Roca (eufemisme per ‘anar de ventre’ o sinònim de lavabo)

A veure si endreces l’habitació, que això sembla can penja-i-despenja (Rodamots)

Quan el mestre marxava, la classe esdevenia can seixanta (Rodamots)

I per acabar, un apunt lingüístic: si voleu fer cerques al Diccionari de sinònims de frases fetes aneu a aquest enllaç. És el diccionari de frases fetes més complet en llengua catalana. Segur que us farà molt servei.

Quina diferència hi ha entre una endèmia, una epidèmia i una pandèmia?

Reprenent l’article del mes passat sobre la malaltia del coronavirus o Covid-19, avui explicarem el significat de tres paraules que s’assemblen molt: endèmia, epidèmia i pandèmia. En parlen a totes hores els mitjans de comunicació i és motiu de conversa entre nosaltres (sobretot d’epidèmies i pandèmies), però sabeu què volen dir?

Com podeu veure, són paraules que comparteixen la mateixa arrel (dèmia, que prové del grec demos, ‘poble’) i en funció del prefix que porten (en–, epi– o pan–) tenen significats diferents. Anem a pams.

Una endèmia (el prefix grec en– vol dir ‘dintre’ o ‘reiteració intensa’) és la presència habitual d’una malaltia o agent infecciós en una determinada zona geogràfica o grup de població. Quan una malaltia es produeix d’una manera regular, es diu que aquesta malaltia existeix amb caràcter endèmic. L’adjectiu endèmic o endèmica deriva d’endèmia, i així tenim malalties endèmiques (per exemple, la malària a l’Àfrica subsahariana) o espècies endèmiques, com el ferreret a Mallorca.

Una epidèmia (del grec epi–, ‘per sobre’) és l’aparició en una regió definida de casos d’una malaltia durant un temps determinat i amb una freqüència més elevada del que és normal. Normalment les epidèmies són cícliques. La grip n’és un exemple, i presenta un cicle anual o estacional. Les epidèmies també poden afectar els animals, com la grip aviària o l’anomenada malaltia de les vaques boges.

I parlem d’una pandèmia (el prefix pan– significa ‘tot’ o ‘totalitat’) quan una epidèmia s’estén per diverses regions geogràfiques de més d’un continent. Perquè una malaltia adopti la denominació de pandèmia ha de tenir un alt grau d’infectabilitat i una fàcil transmissió d’un lloc geogràfic a un altre. Aleshores, la pandèmia esdevé generalitzada, com és el cas de l’actual coronavirus.

Com a curiositat, trobem el prefix pan– en moltes paraules en català: panacea (‘que cura tots els mals’ o ‘remei universal’), pànic (‘gran terror’), pàncrees (‘tot carn’), panorama (‘tota la vista’) o panteó (‘temple de tots els déus’).

Per acabar aquestes línies, desitjo tota la salut del món als que em llegiu i a les vostres famílies i espero que ben aviat tots puguem tornar a fer vida normal. Molts ànims, feu el cor fort i cuideu-vos molt!

Malaltia o ‘enfermetat’?

Avui arribo als 100 articles al meu blog, però malauradament no és el millor dia per celebrar-ho. El coronavirus està fent estralls arreu del món i, a desgrat nostre, això ens obliga a estar-nos a casa, on almenys —i parlo en primera persona— puc treballar en la meva feina de corrector i gaudir de bones estones de música i lectura, que m’ajuden a evadir-me i pensar en altres coses.

Malgrat tot, espero que estigueu bé i que la salut (mental i física) us acompanyi. Des d’aquest modest blog i reclòs a casa, desitjo que els articles que escric us ajudin a passar millor el vostre obligat confinament a causa del coronavirus. Com aquest que avui dedico a la paraula malaltia, arran de la situació que estem patint. Permeteu-me la llicència i que hi dediqui quatre ratlles alliçonadores.

Recordeu que en català hem de dir i escriure malaltia (ve de malalt), i no pas *enfermetat, que és un castellanisme. Una de les malalties més conegudes és la de la grip, però també hi ha malalties desconegudes, malalties benignes, malalties contagioses o malalties greus.

Malaltia és una paraula femenina (la malaltia), com síndrome (la síndrome). Coneixem la síndrome de Down o la síndrome d’abstinència, però també hi ha síndromes atípiques, com les malalties rares.

El derivat verbal de malaltia és emmalaltir —escrit amb dues emes (mm)—, perquè és el fet de posar-se malalt, fer posar malalt o agafar una malaltia. Així, tenim frases com L’Artur ha emmalaltit i els metges no saben què té o Aquest ritme emmalalteix fins i tot els més forts (extretes de l’utilíssim Diccionari d’ús dels verbs catalans, de Jordi Ginebra i Anna Montserrat).

I a tall de resum, us copio la imatge que va publicar a Twitter El Tempir d’Elx (@ElTempirdElx), entitat per a la defensa i la promoció de l’ús social del valencià i de la cultura valenciana al País Valencià.

Voleu que corregeixi la vostra programació didàctica?

Avui m’adreço a tots els professors que enguany us presenteu a les oposicions de professors d’ensenyament secundari, d’escoles oficials d’idiomes i d’arts plàstiques i disseny a Catalunya.

Si m’ho permeteu, m’ofereixo a corregir la vostra programació didàctica perquè el tribunal no us penalitzi a causa de les vostres errades ortogràfiques o d’estil. Seria un error que no us perdonaríeu mai.

Presentar una unitat didàctica ben redactada i corregida us farà guanyar punts en les oposicions i us ajudarà a superar aquesta prova tan decisiva.

Confieu en mi, us garanteixo una feina excel·lent, ràpida i a bon preu. Feu servir el formulari per contactar amb mi.

Bona sort en les oposicions!

Brexit o ‘brexit’? Com s’ha d’escriure?

Ja és un fet. Avui a la mitjanit la Gran Bretanya sortirà de la Unió Europea, després de gairebé 50 anys de formar-ne part (l’any 1973 es va integrar a la Comunitat Econòmica Europea).

Per això, m’ha semblat molt interessant copiar-vos un article de la Fundeu que parla d’aquest tema. L’article (en castellà) és molt interessant i aclaridor. Diu això:

«brexit, en cursiva y con minúscula inicial

»Es posible escribir esta palabra en letra cursiva y con inicial minúscula. Al hacerlo así se está tratando esta voz como un nombre común extranjero, posibilidad válida, al proceder del acrónimo inglés formado a partir de Britain y exit que equivale a la salida del Reino Unido, lo que constituye una denominación común. Por entenderse justamente como un anglicismo sin adaptar, brexit, escrito con resalte, no se tilda, aunque su pronunciación sea llana: /bréxit/.

»Brexit, en redonda y con mayúscula inicial

»Es también válido escribir este término en letra redonda y con mayúscula inicial. Al escribirlo así se entiende que la voz es el nombre propio de un hecho histórico, a saber, la salida efectiva de Reino Unido de la Unión Europea.

»Según establece la Ortografía académica, los sustantivos con los que se denominan los acontecimientos históricos relevantes se escriben con mayúscula inicial cuando no aluden de forma directa y transparente a los hechos designados (el Cisma de Occidente, la Primavera de Praga). En este caso tampoco es adecuado tildar la voz Brexit, ya que lo recomendable es respetar la grafía original de los nombres propios en lengua extranjera.

»Es la opción mayoritaria en el uso y la que parece que puede acabar por imponerse, en tanto en cuanto la salida de Reino Unido es, cada día más, un hecho.»

Per tant, en català,  jo també opto per la forma Brexit —en rodona i amb majúscula—, ja que, realment, es pot considerar un fet històric singular (el Brexit, com la Segona República o la Segona Guerra Mundial), després de més de tres anys de la celebració del referèndum de permanència del Regne Unit dins la Unió Europea, que va tenir lloc el 23 de juny del 2016.