Esguinç o esquinç?

Quantes vegades heu sentit a dir a algú que s’ha fet un esguinç (amb ge) al peu o al turmell? I segur que també ho heu sentit a dir als traumatòlegs o metges. Doncs bé, esguinç és un barbarisme o calc del castellà (esguince o desgarro), però està molt arrelat entre els parlants catalans, que per influència del castellà pronuncien aquesta paraula amb ge.

La forma correcta és esquinç (escrit amb cu), ja que és el substantiu del verb esquinçar, que vol dir ‘rompre, fer trossos un teixit, un paper, una pell, etc., amb una estirada’. Així doncs, esquincem —o estripem— un paper (mai *trenquem un paper), uns pantalons, uns llençols o un vestit (d’aquí vindria l’expressió esquinçar-se les vestidures, en el sentit de ‘mostrar indignació’ o ‘escandalitzar-se’; en castellà, rasgarse las vestiduras).

Un esquinç és una lesió d’una articulació causada per una torçada dels seus lligaments o de fibres musculars; és a dir, que els lligaments s’esquincen o s’esqueixen perquè estan formats per fibres. L’esquinç més freqüent és el de turmell, del qual precisament m’estic recuperant fruit d’una torçada que em vaig fer ara fa un mes posant el peu en un escocell (que casualment és el terme d’aquesta setmana del blog del Termcat).

D’un esquinç també en diem una esquinçada, torçada, torcedura, regirada o revinclada (amb les variants reblincada i rebrincada, tal com recull el DCVB). Mirem-ne uns quants exemples:

S’ha fet un esguinç i li han signat la baixa.

M’he fet una esquinçada muscular a la cama i vaig haver de passar a casa tot el dia d’ahir.

Si ens torcem un peu, i per evitar una torçada, hem d’utilitzar una turmellera.

En aquest terra és molt fàcil fer-se una revinclada i torçar-se el turmell.

Finalment, com a sinònim d’esquinçar tenim el verb esqueixar. Es pot esqueixar una branca, un paper, un vestit, una tela o la roba, però també un aliment fibrós, com el bacallà. Heu tastat mai la deliciosa esqueixada o el bacallà esqueixat? Doncs precisament es diu així perquè aquest peix té una carn fibrosa i per preparar-la en trenquem les fibres esqueixant-les amb els dits.

És una amanida fresca ben típica de la cuina catalana, que us recomano de totes totes ara que ja comença a fer calor. És refrescant, fàcil de fer i serveix tant per dinar com per sopar. És una menja ideal per a aquesta estació!

Bon profit i fins al mes que ve.

Anuncis

Manada o bandada?

Avui parlarem d’un parell de mots (o doblet lèxic) que si no s’usen correctament poden confondre els parlants.

Segons el portal ésAdir, manada és una paraula d’ús general, que defineix com a ‘grup d’animals, especialment salvatges, que viuen o es desplacen junts’. I en posa com a exemple aquesta frase: Una manada de gossos salvatges mata 200 bens en una granja de Seròs.

Per tant, segons el portal de TV3 i Catalunya Ràdio, és correcte parlar d’una manada d’elefants, de llops, de búfals o de senglars, perquè són bèsties salvatges.

El Diccionari català-valencià-balear també recull aquest ús: Manada. ‘Ramat d’ovelles, de cabres o d’altres bèsties’ (or., occ., val., bal.); cast. manada. Un dia, es dematí, passà una manada de bous.

Els diccionaris normatius, però, no l’admeten. Tal com indica Josep Ruaix al Nou diccionari auxiliar (Editorial Claret), «és un castellanisme l’ús d’aquest mot (cast. manada), referint-se a un ramat d’animals salvatges, en lloc de bandada (p. e., una bandada d’elefants)». Així doncs, si no volem cometre un barbarisme, parlarem de bandades d’ocells, de cabres, de llops, etc.

Recordeu que d’una bandada d’ocells també en diem un estol, un esbart o una colla; que tenim bandades o ramats de cabres, bens o ovelles; i que una bandada de llops és una llopada, i una de gossos, una gossada o canilla.

 

Deu consells per a una bona ortografia i per a escriure bé

  1. Una de les grans epidèmies del segle XXI és la mala ortografia. Els correctors ho veiem cada dia.
  2. Un error ortogràfic, encara que sembli insignificant, fa que un text i la persona que l’ha escrit perdin interès i credibilitat.
  3. Les faltes d’ortografia són una manca de respecte a qui llegeix. El respecte als lectors comença per escriure bé.
  4. Per la manera com escriguis, t’acceptaran o et rebutjaran.
  5. S’ha de llegir molt per a poder escriure correctament.
  6. Els telèfons seran intel·ligents el dia que et diguin: «Jo, de tu, no enviaria aquest missatge amb errors ortogràfics
  7. Quan escriguis un correu electrònic, no ho facis tal com parles.
  8. La bona ortografia també és necessària a les xarxes socials.
  9. Les xarxes socials són magnífiques per a la comunicació, però cal escriure correctament.
  10. Tots ens equivoquem. El més important és aprendre i no cometre dues vegades el mateix error. El teu millor mestre és el teu últim error.

Extret i traduït del compte de Facebook @0RT0GRAFIA

Imatges de la ruta de l’exili Sant Feliu – Prada de Conflent

Aquest és un recull d’imatges del cap de setmana del 27 i 28 de gener, en què vam renovar la flama de la llengua catalana a Prada de Conflent amb el Centre Excursionista de Sant Feliu de Codines.

Per començar, la carta que ens va adreçar l’alcalde de Sant Feliu:

I aquestes són les fotos dels llocs que vam visitar seguint la ruta de l’exili que va fer Pompeu Fabra l’any 1939:

Dissabte 27 de gener

Mas Pol (Bescanó, Gironès)
Mas Perxers (Agullana, Alt Empordà)
Interior de Mas Perxers
Sopar de germanor a Prada

Diumenge 28 de gener

Placa en homenatge a Pompeu Fabra
Les entitats organitzadores, al centre de Prada
Renovació de la flama davant la tomba de Pompeu Fabra (cementiri de Prada)
Acte de cloenda al pavelló de Prada

 

Renovació de la Flama de la Llengua Catalana a Prada

Avui comencen a Sant Feliu de Codines (Vallès Oriental) els actes commemoratius de la 49a edició de la Renovació de la Flama de la Llengua Catalana, organitzats pel Centre Excursionista de Sant Feliu, amb la col·laboració de l’Ajuntament i la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya. Els actes s’emmarquen en l’Any Fabra, amb el qual se celebren els 150 anys del naixement de Pompeu Fabra i els 100 anys de la publicació de la Gramàtica de la llengua catalana. En aquest enllaç podeu consultar tots els actes d’aquest cap de setmana.

El 24 de gener de 2016 es va inaugurar una placa davant la casa que Fabra tenia a Sant Feliu, des d’on l’il·lustre filòleg va partir de Catalunya amb la seva família cap a l’exili, amb tot un conjunt d’actes dels quals us vaig parlar en un article del 21 de gener.

Enguany, doncs, commemorem el 79è aniversari d’aquest fet tan tràgic i dolorós seguint la ruta de l’exili, en què recorrerem els llocs per on va passar el Mestre des de Sant Feliu fins a Prada de Conflent el gener de 1939. L’acte central serà aquest diumenge, quan renovarem la flama de la llengua catalana davant la seva tomba al cementiri de Prada.

Us en faré cinc cèntims a la tornada amb un reportatge fotogràfic.

Mentrestant, que tingueu tots un bon Any Fabra!