Per molts anys, ‘Cavall Fort’

M’acabo d’assabentar a través de Twitter que aquest mes fa 57 anys que va néixer Cavall Fort, una revista en català adreçada al públic infantil i juvenil i pensada per desvetllar el gust per la lectura en aquestes edats, la qual cosa és essencial per adquirir aquest hàbit tan important.

Actualment, el consell de redacció està format per Mercè Canela, Joaquim Carbó, Jaume Cela, Mònica Estruch, Núria Figueras, Pia Guindulain, Eugènia Morer, Fina Rifà i Antoni Serés, els quals treballen per elaborar una publicació d’allò més atractiva per als infants i joves, vetllant en tot moment per la correcció lingüística com una de les seves premisses bàsiques.

Personalment, Cavall Fort  m’ha encomanat l’hàbit de la lectura, m’ha fet estimar la llengua catalana i m’ha ajudat a endinsar-me en el món del còmic i la literatura a través de les seves meravelloses històries. Dono gràcies als meus pares per fer-me’n subscriptor des de ben petit i continuar-hi subscrit tota la meva joventut, tal com vaig expressar en aquest article dedicat a l’Albert Jané, un dels millors correctors de català.

Gaudiu, doncs, de la lectura de Cavall Fort i si no sabeu què regalar per Reis als vostres fills o fillols, feu-los subscriptors de la revista. Estic segur que us ho agrairan tota la vida.

Finalment, us desitjo una bona entrada d’any 2019 i bons Reis!

 

 

Anuncis

Per Sant Andreu, nit llarga i dia breu

Tant el refranyer popular com les frases fetes provenen de la tradició oral i reflecteixen la forma de fer i de ser dels pobles. Són la part del lèxic més genuïna d’una llengua i el seu domini demostra que el parlant té un coneixement elevat de la llengua.

Els refranys acostumen a tenir un origen antic i estan relacionats amb diversos temes: el santoral, el temps meteorològic, la feina, la gent dels llocs, el comportament humà… Sempre contenen una moralitat o un ensenyament.

I com que avui és Sant Andreu, he pensat que era molt adient dedicar l’article d’aquest mes a refranys que parlen d’aquesta festa. Trieu i remeneu:

Per Sant Andreu, pluja o neu, o fred molt greu.

Per Sant Andreu, nit llarga i dia breu.

De Tots Sants a Sant Andreu, un mes breu.

De Tots Sants a Sant Andreu, aigua ens doni Déu.

Tots Sants el primer, Sant Andreu el darrer.

Per Sant Andreu, si no teniu capa ja patireu.

Per Sant Andreu, la neu al peu.

La neu de Sant Andreu fins a Carnestoltes la veureu.

La neu abans de Sant Andreu, un botorn la treu, de Sant Andreu en enllà, pocs botorns hi ha.

L’assessorament lingüístic, un recurs imprescindible

La definició més encertada d’assessorament lingüístic l’he trobada a Argumenta, un recurs multimèdia del Servei de Llengües de la UAB i el Servei de Llengües i Terminologia de la UPC per a la millora de la competència lingüística i comunicativa dels estudiants universitaris a través de l’aprenentatge autònom.

Segons l’Argumenta, l’assessorament lingüístic és «el conjunt d’actuacions que tenen com a objectiu resoldre els dubtes i mancances lingüístics dels usuaris d’una llengua i millorar la qualitat lingüística de les comunicacions. Aquest assessorament es pot dur a terme per via administrativa (serveis d’assessorament dependents de l’Administració) o per iniciativa privada d’empreses i organismes que es dediquen a produir textos orals i escrits (editorials, mitjans de comunicació, gabinets de comunicació, etc.). Al capdavant d’aquestes tasques hi ha tot un conjunt de professionals amb coneixements aprofundits de llenguaÉs a dir, els assessors lingüístics.

L’1 de novembre vaig fer una enquesta als usuaris de Twitter per a conèixer quin consideraven ells que era el nom més adequat per a la nostra professió. I el resultat, inapel·lable, va ser aquest:

Com es diu ‘corrector’ en anglès?

En anglès, els correctors s’anomenen proofreaders, un sintagma format per dos substantius (proof, ‘prova’, i reader, ‘lector’). És a dir, corrector o correctora (lector) de proves.

I és que els correctors som lectors de textos, però en profunditat. Com diu el meu lema, «les errades d’escriptura les corregeix el bon lector». Per això trobo molt encertada la denominació en anglès: proofreader (‘lector de proves’).

Del corrector de proves ja us en vaig parlar en un article (Correccions o revisions), i també rep altres noms (corrector de proves d’impremta, corrector de galerades, corrector de compaginades o corrector tipogràfic). Ell és l’encarregat de revisar un text o un document un cop maquetat o compaginat, i hi busca tot tipus d’errades tipogràfiques (dobles espais, dígrafs mal separats al final d’una línia, carrerons en blanc en un paràgraf, línies viudes i òrfenes, sagnies, etc.), les quals marca a sobre del text amb uns signes especials: els signes de correcció tipogràfica.

I en el cas que detecti algun error ortogràfic molt greu, el corrector de proves també el pot corregir durant la revisió de les galerades. Aquest revisor no corregeix errors ortogràfics, gramaticals, lèxics o sintàctics, ja que aquesta feina la fa el corrector d’estil mitjançant un editor de textos i en un format editable (Word, PDF, InDesign…).

Aquest tipus de correcció moltes vegades demana més d’una prova d’impremta o galerada (primeres, segones, terceres… o fins i tot quartes!), però fins que el text no està ben net d’errades no s’envia a imprimir.

Només així aconseguirem que un text, del tipus que sigui —un llibre de text, una novel·la, un conte, un full d’instruccions, un cartell, etc.—, estigui ben editat, sigui visualment correcte i es pugui llegir perfectament.

* * * * * *

Per a saber-ne més, llegiu aquest article del blog de Ramon Gimeno: Les fases de correcció en el procés editorial

També podeu consultar aquesta fitxa del Cercaterm (Termcat).

 

EstiliGrafia: resum de l’any

El mes de desembre tots fem balanç de l’any, tant personalment com professionalment. Així doncs, us faré cinc cèntims de com ha anat la feina aquest any que estem a punt de tancar.

estiligrafia-punt-de-llibreDurant aquest any he fet uns quants clients nous. Són clients que estan contents amb la meva feina i que així m’ho han expressat. Quan trobes un client que t’agraeix el teu esforç i et felicita per un treball ben fet, per mi, és el millor reconeixement professional i això t’anima a continuar al peu del canó.

Dels encàrrecs que he rebut i que m’han fet més il·lusió, jo en destacaria tres: la correcció del llibre de poemes de Montserrat Altarriba El salt lent del temps (il·lustrat amb quadres de Salvador Altarriba), d’una novel·la juvenil d’aventures i d’una tesi doctoral sobre l’aviació a Barcelona. També he seguit traduint textos del castellà i francès al català.

El meu blog va sumant lectors i visites. Aquest any ha tingut gairebé 4.000 lectures de lectors de països tan diversos com Xile, Mèxic, Surinam, el Vietnam, Tailàndia, Geòrgia o Israel. Després dels lectors catalans, andorrans i espanyols, els següents són els nord-americans i els francesos. Moltes gràcies a tots per ser tan fidels i confiar en EstiliGrafia!

Quan vaig crear EstiliGrafia, el gener del 2013, el que volia era fer més visible la meva professió de corrector i traductor i donar-me a conèixer professionalment. Sé que hi ha molta competència en el nostre sector —amb les temudes rebaixes de preus— però amb esforç i constància el negoci va tirant endavant.

El blog està lligat al compte de Twitter @EstiliGrafia, al qual ja estan subscrits més de 450 seguidors i a qui vaig informant de qualsevol notícia relacionada amb el meu ofici. Per la gent que m’escriu i les respostes que en rebo puc dir que cada cop tots dos són més coneguts.

M’agraden molt les impremtes, la gent que hi treballa i la feina que fan. Per això, a l’hora de pensar en un detall per als meus clients, he encarregat a la impremta Juper de Girona aquest punt de llibre que il·lustra l’entrada d’avui i amb el qual he felicitat les festes de Nadal als meus clients. He de dir que el tracte personal amb en Josep i en Bartomeu ha estat excel·lent, i aquest n’és el resultat.

Per acabar, només em queda desitjar-vos bon Nadal i bon any nou 2017. Ens retrobem l’any que ve!