Com es diu ‘corrector’ en anglès?

En anglès, els correctors s’anomenen proofreaders, un sintagma format per dos substantius (proof, ‘prova’, i reader, ‘lector’). És a dir, corrector o correctora (lector) de proves.

I és que els correctors som lectors de textos, però en profunditat. Com diu el meu lema, «les errades d’escriptura les corregeix el bon lector». Per això trobo molt encertada la denominació en anglès: proofreader (‘lector de proves’).

Del corrector de proves ja us en vaig parlar en un article (Correccions o revisions), i també rep altres noms (corrector de proves d’impremta, corrector de galerades, corrector de compaginades o corrector tipogràfic). Ell és l’encarregat de revisar un text o un document un cop maquetat o compaginat, i hi busca tot tipus d’errades tipogràfiques (dobles espais, dígrafs mal separats al final d’una línia, carrerons en blanc en un paràgraf, línies viudes i òrfenes, sagnies, etc.), les quals marca a sobre del text amb uns signes especials: els signes de correcció tipogràfica.

I en el cas que detecti algun error ortogràfic molt greu, el corrector de proves també el pot corregir durant la revisió de les galerades. Aquest revisor no corregeix errors ortogràfics, gramaticals, lèxics o sintàctics, ja que aquesta feina la fa el corrector d’estil mitjançant un editor de textos i en un format editable (Word, PDF, InDesign…).

Aquest tipus de correcció moltes vegades demana més d’una prova d’impremta o galerada (primeres, segones, terceres… o fins i tot quartes!), però fins que el text no està ben net d’errades no s’envia a imprimir.

Només així aconseguirem que un text, del tipus que sigui —un llibre de text, una novel·la, un conte, un full d’instruccions, un cartell, etc.—, estigui ben editat, sigui visualment correcte i es pugui llegir perfectament.

* * * * * *

Per a saber-ne més, llegiu aquest article del blog de Ramon Gimeno: Les fases de correcció en el procés editorial

També podeu consultar aquesta fitxa del Cercaterm (Termcat).

 

Anuncis

EstiliGrafia: resum de l’any

El mes de desembre tots fem balanç de l’any, tant personalment com professionalment. Així doncs, us faré cinc cèntims de com ha anat la feina aquest any que estem a punt de tancar.

estiligrafia-punt-de-llibreDurant aquest any he fet uns quants clients nous. Són clients que estan contents amb la meva feina i que així m’ho han expressat. Quan trobes un client que t’agraeix el teu esforç i et felicita per un treball ben fet, per mi, és el millor reconeixement professional i això t’anima a continuar al peu del canó.

Dels encàrrecs que he rebut i que m’han fet més il·lusió, jo en destacaria tres: la correcció del llibre de poemes de Montserrat Altarriba El salt lent del temps (il·lustrat amb quadres de Salvador Altarriba), d’una novel·la juvenil d’aventures i d’una tesi doctoral sobre l’aviació a Barcelona. També he seguit traduint textos del castellà i francès al català.

El meu blog va sumant lectors i visites. Aquest any ha tingut gairebé 4.000 lectures de lectors de països tan diversos com Xile, Mèxic, Surinam, el Vietnam, Tailàndia, Geòrgia o Israel. Després dels lectors catalans, andorrans i espanyols, els següents són els nord-americans i els francesos. Moltes gràcies a tots per ser tan fidels i confiar en EstiliGrafia!

Quan vaig crear EstiliGrafia, el gener del 2013, el que volia era fer més visible la meva professió de corrector i traductor i donar-me a conèixer professionalment. Sé que hi ha molta competència en el nostre sector —amb les temudes rebaixes de preus— però amb esforç i constància el negoci va tirant endavant.

El blog està lligat al compte de Twitter @EstiliGrafia, al qual ja estan subscrits més de 450 seguidors i a qui vaig informant de qualsevol notícia relacionada amb el meu ofici. Per la gent que m’escriu i les respostes que en rebo puc dir que cada cop tots dos són més coneguts.

M’agraden molt les impremtes, la gent que hi treballa i la feina que fan. Per això, a l’hora de pensar en un detall per als meus clients, he encarregat a la impremta Juper de Girona aquest punt de llibre que il·lustra l’entrada d’avui i amb el qual he felicitat les festes de Nadal als meus clients. He de dir que el tracte personal amb en Josep i en Bartomeu ha estat excel·lent, i aquest n’és el resultat.

Per acabar, només em queda desitjar-vos bon Nadal i bon any nou 2017. Ens retrobem l’any que ve!

Un altre curs de correcció d’espanyol

Si a l’entrada del mes passat us anunciava el postgrau de correcció en castellà, ara hem d’afegir-n’hi un altre, també molt interessant, organitzat en línia per la Universitat Internacional Menéndez Pelayo de València: la vuitena edició del Curso de Especialización de Posgrado en Corrección de Español.

Aquest curs també va adreçat a tots els que es vulguin especialitzar en la correcció lingüística i tipogràfica de qualsevol text en castellà, amb una marcada orientació professional relacionada amb el sector de les indústries culturals.

Les preinscripcions es van tancar el 30 de juny (està limitat a 20 places) però els que estigueu interessats en el postgrau podríeu intentar veure si encara hi queda cap plaça lliure. Si no, l’any que ve tindreu una altra oportunitat d’apuntar-vos-hi.

Postgrau de correcció i assessorament lingüístic en castellà

La Universitat Rovira i Vigili (URV) de Tarragona ofereix de cara al curs acadèmic 2016-2017 el Diploma de Posgrado en Corrección y Asesoramiento Lingüístico en Español.

Aquest postgrau està adreçat a titulats de grau o equivalent en filologia, traducció, comunicació i periodisme; persones interessades en la correcció i l’assessorament lingüístic en castellà, i traductors, periodistes i professionals de l’àmbit de la comunicació que vulguin actualitzar o aprofundir els seus coneixements d’espanyol.

Fins ara, en castellà no hi havia una titulació universitària que preparés específicament per a l’exercici professional de la correcció i l’assessorament lingüístic i, d’altra banda, els nous formats i canals de comunicació que ofereix l’entorn digital obren noves oportunitats professionals, cosa que exigeix conèixer i dominar aquests mitjans i també les eines i recursos tecnològics que hi estan relacionats.

El postgrau de la URV és semipresencial (sessions presencials i virtuals) i es desenvoluparà del 17 d’octubre de 2016 al 30 de setembre de 2017. Ja està obert el període d’inscripció.

També trobareu l’enllaç del postgrau al meu article «Com puc trobar feina com a corrector?». Us convido a llegir-lo.

Els errors de tecleig o de picatge

Una de les errades més habituals amb què em trobo a l’hora de corregir textos escrits són els errors de tecleig o picatge, que són deguts al fet d’escriure de pressa o per una distracció en teclejar amb l’ordinador.

Tecleig o picatgeDe l’acció de prémer les tecles d’un ordinador se’n diu tecleig, nom derivat del verb teclejar (‘accionar les tecles d’un instrument musical, d’una màquina d’escriure, d’un ordinador, etc., prement-les amb els dits’). Per tant, quan ens equivoquem en teclejar amb l’ordinador cometem un error de tecleig. El verb teclejar és intransitiu, tot i que el DUVC en recull l’ús transitiu: tecleja l’ordinador com si toqués el piano; el secretari dels jutjats teclejava la vella màquina d’escriure durant hores i amb el rostre impertèrrit.

Segons els diccionaris normatius, picar és ‘compondre un text mecànicament mitjançant un teclat’, de manera que podem picar un text amb ordinador. Encara que la paraula picatge no està documentada a cap diccionari, és un nom ben format a partir del verb picar (‘donar cops a alguna cosa’) i es refereix a aquesta acció, de la mateixa manera que timbratge és l’acció de timbrar o comptatge és l’acció de comptar. El verb picar és transitiu: podem picar un article, un informe, el menú d’un restaurant, una carta o fins i tot una novel·la.

Per tant, les paraules que designen l’acció de prémer les tecles d’un ordinador són tecleig i picatge, que són sinònimes.

Gràcies a una consulta terminològica adreçada al servei d’atenció personalitzada del Termcat he pogut resoldre l’equivalència d’error de tecleig o de picatge —tant si es fan amb una màquina d’escriure com amb qualsevol altre teclat— en altres llengües, ja que no estan recollits al Cercaterm ni a la Neoloteca. Aquesta n’és la fitxa:

espanyol: error de tecleo, error mecanográfico, error de mecanografía

francès: faute de frappe, erreur de frappe, erreur de saisie

anglès: typing error, typing mistake, keying error

En espanyol també està documentada una forma col·loquial per denominar aquesta errada: error de dedo, que és molt descriptiu, planer i té la seva gràcia.

Tant si editem com si corregim un text, per rectificar els errors de picatge d’un text cal activar sempre el verificador ortogràfic i gramatical del programa d’edició de textos (pitgeu la tecla F7), però, compte!: el verificador ortogràfic no és infal·lible i no els detecta tots (és a dir, no els marca o subratlla amb una línia vermella ondulada). Per això, l’ull infal·lible i la intervenció dels correctors són del tot necessaris i imprescindibles en la revisió de textos escrits.

Tipologia d’errors

Neus Nogué, al seu magnífic article «Avantatges i limitacions dels verificadors ortogràfics», fa un recull molt exhaustiu dels errors de picatge relacionats amb l’ortografia i la gramàtica, que m’agradaria ampliar amb un altre petit recull d’errors de tecleig fruit d’errades tipogràfiques. Són aquests:

Espero que aquests apunts us siguin molt útils per detectar errors de picatge que fins ara us passaven per alt o no us havíeu adonat que fèieu teclejant amb l’ordinador.

Us espero el mes que ve amb una nova entrada.