Voleu que corregeixi la vostra programació didàctica?

Avui m’adreço a tots els professors i mestres que enguany us presenteu a les oposicions d’ensenyament primari o secundari, d’escoles oficials d’idiomes i d’arts plàstiques i disseny a Catalunya.

Si m’ho permeteu, m’ofereixo per a corregir la vostra programació didàctica o situació d’aprenentatge perquè el tribunal no us penalitzi per culpa de les vostres errades ortogràfiques o d’estil. Seria un error que no us perdonaríeu mai!

Presentar una unitat didàctica o situació d’aprenentatge ben redactada i corregida us farà guanyar punts a les oposicions i us ajudarà a superar aquesta prova tan decisiva.

Confieu en mi, us garanteixo una feina excel·lent, ràpida i a bon preu. Feu servir aquest formulari per contactar amb mi.

Bona sort a les oposicions!

La dècima o el vers de Nadal

dècima f. Poema que els més menuts reciten, enfilats damunt de la cadira, per felicitar el Nadal.

Rondalla del bou (per Xavier Graset)

El bou pesant, veient la gent
que tantes coses oferia,
diu que volia fer un present
al dolç Infant de l’Establia.

I quan minvà una mica el fred
–que l’Infantó ja no plorava–
sortí amb pas lent, dins l’aire net,
sota la nit florida i blava.

Per donar a Déu, pobre i humil
damunt la palla gloriosa,
vol abastar algun flam gentil
de l’estelada tremolosa.

Va caminar per fondes valls
i resseguia la carena.
Sent el clarí de tots els galls,
però ja du la rica ofrena.

Saltant de goig i bruelant,
el bou baixà de la muntanya,
i s’oferia al dolç Infant
amb una estrella a cada banya.

Marià Manent (1898-1988)

Bon Nadal i que passeu unes bones festes!

Fora dubtes (2): els truncaments o truncacions

Com que estem a punt de tancar el mes d’agost i encara estic girant pàgina de les vacances, he tingut temps d’escriure un nou article del meu blog. Si ho recordeu, a finals de juny vaig encetar una nova sèrie d’articles —titulada «Fora dubtes»— sobre qüestions dubtoses d’escriptura entre la llengua col·loquial i la formal. Doncs aquí teniu el segon lliurament, aquest cop dedicat als truncaments (també anomenats truncacions).

En un article meu de fa dos anys ja us parlava de l’apòcope i els mots truncats en català («Paraules escurçades: l’apòcope en català»). Aleshores em centrava en l’article de Jaume Salvanyà titulat «Mots escurçats per apòcope: entre la norma i l’ús», i avui ho ampliaré amb el que diu la Gramàtica Essencial de la Llengua Catalana (GEIEC) sobre aquest fenomen lingüístic.

La GEIEC, al capítol 7.4.1, assenyala que «el truncament és un procediment d’abreviació que consisteix a modificar una paraula existent eliminant-ne una part i conservant-ne les propietats sintàctiques i el significat». Per tant, el més important és que la nova paraula fruit de l’escurçament conservi les propietats sintàctiques i el significat de la paraula de la qual prové.

En aquest mateix punt la GEIEC especifica que «aquest procediment és més propi dels registres informals i no sol transcendir als registres formals». I afegeix: «En general, aquest tipus de truncament es fa a partir de noms per a crear altres noms» —us poso com a exemple les paraules bric (de tetrabric), bus (de autobús), ràdio (de radiografia), tram (de tramvia) o tròlei (de troleibús)— «i són pocs els casos d’adjectius: estèreo (de estereofònic), porno (de pornogràfic), entre d’altres» —aquest últim també recollit com a substantiu (de pornografia) al GDLC (El negoci del porno a internet).

Com podeu veure, estèreo, ràdio o tròlei són paraules ben populars i que s’accentuen d’acord amb les regles generals.

Fora dubtes (1): Digues-me o digue’m? Conèixer-te o coneixe’t?

Com ja faig fer l’any 2014 amb un seguit d’articles sobre els «clàssics de la correcció», dedicats als errors tipogràfics més habituals a què ens enfrontem els correctors davant un original —vegeu els articles «Els espais o blancs», «L’apòstrof i els ‘falsos apòstrofs’» i «Els guions d’incís»—, avui em disposo a encetar una altra tongada d’articles que titularé «Fora dubtes», en què em dedicaré a resoldre qüestions dubtoses d’escriptura entre la llengua col·loquial i la formal.

En l’article d’avui, el primer de la sèrie, us parlaré de la combinació col·loquial d’un verb i un pronom feble en la llengua oral i escrita informal. Per exemple, suprimim la r final dels infinitius plans quan el pronom comença per consonant: coneixe’t, coneixe’ns, convence’l, empenye-la, anà’ns-en.

No sé si us heu fixat que en totes aquestes combinacions el verb perd l’accent gràfic que tenia a l’infinitiu (conèixer, convèncer, empènyer). Per quina raó? Doncs perquè en aquests casos prescindim del pronom i apliquem al verb les regles d’accentuació: coneixe, convence, empenye no s’accentuen perquè són paraules planes i, en canvi, anà sí perquè és aguda.

També podem elidir la s final de les formes velaritzades de la segona persona del singular de l’imperatiu: estigue’t quiet, tingue-ho present… I afegim una e final de mot en la segona persona del singular d’imperatiu per evitar el contacte entre dues consonants: serveixe’l, ajupe’t, rebe’l, cuse-li, fuge’n, more’t, promete’m, rebe’l, torce’ls, culle-les. 

De la mateixa manera tenim Digue’m la veritat; Estigue’t quiet; Sàpigue-ho d’una vegada!; Tingue-ho present; Vulgue’ns-ho acceptar (variants informals de les respectives solucions formals digues-me, estigues-te, sàpigues-ho, tingues-ho i vulgues-nos-ho).

Podem fer servir aquestes formes en correus electrònics interns i de baixa formalitat, en missatges privats, tuits o en textos que vulguin reflectir el llenguatge informal o oral.

Per acabar d’aclarir els vostres dubtes, consulteu aquesta fitxa de l’Optimot («Combinacions col·loquials de verbs + pronom feble») i també l’ésAdir (Pronoms febles: formes i combinacions).

L’ús abusiu de ‘posar sobre la taula’

Ja fa temps que els mitjans de comunicació ja no obren els titulars amb la famosa i omnipresent «taula de diàleg», potser perquè de tant i tant parlar-ne ha caigut pel seu propi pes i ha acabat desapareixent del debat polític. Una taula que està més desparada que parada.

I de tant fer-ne ressò, en el discurs dels polítics i el llenguatge dels periodistes es va acabar implantant l’expressió posar sobre la taula o posar damunt la taula, en el sentit de ‘fer que es parli d’una qüestió per resoldre o per considerar’. I per extensió, tot es posava sobre (o damunt) la taula.

No sé si us va passar a vosaltres, però a mi l’ús abusiu d’aquesta expressió em va cansar molt. La vaig avorrir! Els articulistes la feien servir a tort i dret; va omplir notícies i més notícies. La frase es va «posar de moda» , i va durar mesos i mesos. Mireu, si no, aquests exemples extrets de titulars de diaris i mitjans digitals:

• La crisi entre Espanya i el Canadà per la pesca a Terranova ha posat damunt la taula algunes d’aquestes pulsions (El Punt-Avui)
• La dependència europea del gas rus torna a posar damunt la taula l’inacabat projecte del Midcat, aturat a Hostalric (portal de notícies del canal 3/24)
• Després de deu anys tornen a posar damunt la taula el canal Aldea-Camarles (L’Ebre digital)
• Parlar de l’avortament sí, però amb “tots els elements damunt la taula” (Diari Bondia d’Andorra)
• La mort d’una enxaneta torna a posar damunt la taula el debat sobre la seguretat de la canalla castellera (La Xarxa)
• Olot torna a posar sobre la taula la possibilitat d’obrir una residència d’estudiants (Ràdio Olot)
• Sánchez ha de posar solucions sobre la taula que serveixin per apagar les flames (Ara)
• Han convocat una reunió per posar sobre la taula les seves reivindicacions. (El Periódico de Catalunya)

Com diu l’ésAdir —el portal lingüístic de la CCMA—, cal evitar «l’ús abusiu de paraules i expressions que en alguns textos es fan servir d’una manera gairebé exclusiva o estereotipada, en detriment d’altres possibilitats que convé no oblidar». Per tant, en lloc de posar sobre (o damunt) la taula, tinguem en compte altres verbs i expressions equivalents que enriqueixen la nostra llengua, com adduir, al·ludir, anomenar, citar, considerar o tenir en consideració, esmentar, mencionar, mostrar clarament, plantejar o plantejar-se, portar a col·lació, posar de manifest, promoure, proposar, recórrer o referir-se a.

I relacionat amb l’ús abusiu de determinades expressions, vegeu també el meu article «‘Sí o sí’ o com complicar-se la vida» (30 d’octubre del 2013).