Expressions populars amb ‘cal’, ‘ca la’ i ‘can’

Després de tot aquest temps en què hem estat confinats a casa, he pensat que seria una bona idea dedicar l’article d’avui a la paraula casa, i concretament a la seva contracció: ca. Per tant, avui us parlaré d’aquesta variant de casa.

A Mallorca, les expressions ca meva, ca teva, ca seva… són molt populars. I els francesos per dir «casa» fan servir la preposició chez (chez moi, chez soi, chez lui, chez elle…). Com podeu veure, ca i chez són molt semblants.

En català, la unió de ca més els articles en i el forma les contraccions can (ca + en) i cal (ca + el), de la mateixa manera que al, del i pel. Així, tenim frases com: El seu avi va néixer a Can Bori, La masia de Can Carner ara és un restaurant o A cal fuster hi ha novetat (vers del poema de J. V. Foix «Ho sap tothom, i és profecia»).

Però si volteu per les Illes, veureu que els noms de molts restaurants, bars i cafeteries estan escrits amb una greu falta d’ortografia: Ca’n (amb l’apòstrof al mig). N’hi ha per triar i remenar: Ca’n Tomeu (Bunyola), Ca’n Alfredo (Eivissa), Ca’n Blau (Palma), Ca’n Ribes (Sóller), Ca’n Panxo o Ca’n Pescador (Pollença). Tal com diu Gabriel Bibiloni, «s’han de considerar incorrectes i superades grafies com ca’n Joan o Ca’n Picafort, molt rutinàries a Mallorca» (vegeu el que diu de la contracció can).

I tornant a les contraccions, fem servir ca més l’article masculí o femení per parlar d’oficis o professions populars: cal barber, cal dentista, cal metge, cal notari, ca l’adroguer, ca l’herbolari; ca la carnissera, ca la cosidora, ca la modista, ca la madrona, ca la cotillaire, ca la pastora… Fruit d’això, encara hi ha gent que diu que va a cal metge, a cal dentista o a ca la cosidora, però aquesta expressió es va perdent en benefici d’anar al metge, al dentista o a la cosidora, al mateix ritme que s’han perdut molts d’aquests oficis.

A més a més, hi ha un bon grapat d’expressions populars encapçalades per aquestes contraccions (cal, ca la i can):

Tenir les orelles a cal ferrer (‘fer el sord o el desentès’): T’ha sentit, el que passa és que té les orelles a cal ferrer (Diccionari de sinònims de frases fetes, de M. Teresa Espinal)

Estar com a cal sogre (‘amb tota confiança i comoditat’): El vaig trobar repapat com a cal sogre, a la sala d’espera del dentista (Espinal)

Ser ca la Quica (‘lloc on hi ha desordre, on la gent no s’entén’): Això és ca la Quica; es nota que els pares són de vacances (Espinal)

Anar a can Felip, Anar a can Roca o Anar a cal senyor Roca (eufemisme per ‘anar de ventre’ o sinònim de lavabo)

A veure si endreces l’habitació, que això sembla can penja-i-despenja (Rodamots)

Quan el mestre marxava, la classe esdevenia can seixanta (Rodamots)

I per acabar, un apunt lingüístic: si voleu fer cerques al Diccionari de sinònims de frases fetes aneu a aquest enllaç. És el diccionari de frases fetes més complet en llengua catalana. Segur que us farà molt servei.

Quina diferència hi ha entre una endèmia, una epidèmia i una pandèmia?

Reprenent l’article del mes passat sobre la malaltia del coronavirus o Covid-19, avui explicarem el significat de tres paraules que s’assemblen molt: endèmia, epidèmia i pandèmia. En parlen a totes hores els mitjans de comunicació i és motiu de conversa entre nosaltres (sobretot d’epidèmies i pandèmies), però sabeu què volen dir?

Com podeu veure, són paraules que comparteixen la mateixa arrel (dèmia, que prové del grec demos, ‘poble’) i en funció del prefix que porten (en–, epi– o pan–) tenen significats diferents. Anem a pams.

Una endèmia (el prefix grec en– vol dir ‘dintre’ o ‘reiteració intensa’) és la presència habitual d’una malaltia o agent infecciós en una determinada zona geogràfica o grup de població. Quan una malaltia es produeix d’una manera regular, es diu que aquesta malaltia existeix amb caràcter endèmic. L’adjectiu endèmic o endèmica deriva d’endèmia, i així tenim malalties endèmiques (per exemple, la malària a l’Àfrica subsahariana) o espècies endèmiques, com el ferreret a Mallorca.

Una epidèmia (del grec epi–, ‘per sobre’) és l’aparició en una regió definida de casos d’una malaltia durant un temps determinat i amb una freqüència més elevada del que és normal. Normalment les epidèmies són cícliques. La grip n’és un exemple, i presenta un cicle anual o estacional. Les epidèmies també poden afectar els animals, com la grip aviària o l’anomenada malaltia de les vaques boges.

I parlem d’una pandèmia (el prefix pan– significa ‘tot’ o ‘totalitat’) quan una epidèmia s’estén per diverses regions geogràfiques de més d’un continent. Perquè una malaltia adopti la denominació de pandèmia ha de tenir un alt grau d’infectabilitat i una fàcil transmissió d’un lloc geogràfic a un altre. Aleshores, la pandèmia esdevé generalitzada, com és el cas de l’actual coronavirus.

Com a curiositat, trobem el prefix pan– en moltes paraules en català: panacea (‘que cura tots els mals’ o ‘remei universal’), pànic (‘gran terror’), pàncrees (‘tot carn’), panorama (‘tota la vista’) o panteó (‘temple de tots els déus’).

Per acabar aquestes línies, desitjo tota la salut del món als que em llegiu i a les vostres famílies i espero que ben aviat tots puguem tornar a fer vida normal. Molts ànims, feu el cor fort i cuideu-vos molt!

Malaltia o ‘enfermetat’?

Avui arribo als 100 articles al meu blog, però malauradament no és el millor dia per celebrar-ho. El coronavirus està fent estralls arreu del món i, a desgrat nostre, això ens obliga a estar-nos a casa, on almenys —i parlo en primera persona— puc treballar en la meva feina de corrector i gaudir de bones estones de música i lectura, que m’ajuden a evadir-me i pensar en altres coses.

Malgrat tot, espero que estigueu bé i que la salut (mental i física) us acompanyi. Des d’aquest modest blog i reclòs a casa, desitjo que els articles que escric us ajudin a passar millor el vostre obligat confinament a causa del coronavirus. Com aquest que avui dedico a la paraula malaltia, arran de la situació que estem patint. Permeteu-me la llicència i que hi dediqui quatre ratlles alliçonadores.

Recordeu que en català hem de dir i escriure malaltia (ve de malalt), i no pas *enfermetat, que és un castellanisme. Una de les malalties més conegudes és la de la grip, però també hi ha malalties desconegudes, malalties benignes, malalties contagioses o malalties greus.

Malaltia és una paraula femenina (la malaltia), com síndrome (la síndrome). Coneixem la síndrome de Down o la síndrome d’abstinència, però també hi ha síndromes atípiques, com les malalties rares.

El derivat verbal de malaltia és emmalaltir —escrit amb dues emes (mm)—, perquè és el fet de posar-se malalt, fer posar malalt o agafar una malaltia. Així, tenim frases com L’Artur ha emmalaltit i els metges no saben què té o Aquest ritme emmalalteix fins i tot els més forts (extretes de l’utilíssim Diccionari d’ús dels verbs catalans, de Jordi Ginebra i Anna Montserrat).

I a tall de resum, us copio la imatge que va publicar a Twitter El Tempir d’Elx (@ElTempirdElx), entitat per a la defensa i la promoció de l’ús social del valencià i de la cultura valenciana al País Valencià.

Voleu que corregeixi la vostra programació didàctica?

Avui m’adreço a tots els professors que enguany us presenteu a les oposicions de professors d’ensenyament secundari, d’escoles oficials d’idiomes i d’arts plàstiques i disseny a Catalunya.

Si m’ho permeteu, m’ofereixo a corregir la vostra programació didàctica perquè el tribunal no us penalitzi a causa de les vostres errades ortogràfiques o d’estil. Seria un error que no us perdonaríeu mai.

Presentar una unitat didàctica ben redactada i corregida us farà guanyar punts en les oposicions i us ajudarà a superar aquesta prova tan decisiva.

Confieu en mi, us garanteixo una feina excel·lent, ràpida i a bon preu. Feu servir el formulari per contactar amb mi.

Bona sort en les oposicions!