Renovació de la Flama de la Llengua Catalana a Prada

Avui comencen a Sant Feliu de Codines (Vallès Oriental) els actes commemoratius de la 49a edició de la Renovació de la Flama de la Llengua Catalana, organitzats pel Centre Excursionista de Sant Feliu, amb la col·laboració de l’Ajuntament i la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya. Els actes s’emmarquen en l’Any Fabra, amb el qual se celebren els 150 anys del naixement de Pompeu Fabra i els 100 anys de la publicació de la Gramàtica de la llengua catalana. En aquest enllaç podeu consultar tots els actes d’aquest cap de setmana.

El 24 de gener de 2016 es va inaugurar una placa davant la casa que Fabra tenia a Sant Feliu, des d’on l’il·lustre filòleg va partir de Catalunya amb la seva família cap a l’exili, amb tot un conjunt d’actes dels quals us vaig parlar en un article del 21 de gener.

Enguany, doncs, commemorem el 79è aniversari d’aquest fet tan tràgic i dolorós seguint la ruta de l’exili, en què recorrerem els llocs per on va passar el Mestre des de Sant Feliu fins a Prada de Conflent el gener de 1939. L’acte central serà aquest diumenge, quan renovarem la flama de la llengua catalana davant la seva tomba al cementiri de Prada.

Us n’explicaré tots els detalls a la tornada.

Mentrestant, que tingueu tots un bon Any Fabra!

 

Anuncis

Voteu el neologisme del 2017

L’Institut d’Estudis Catalans i l’Observatori de Neologia, de la Universitat Pompeu Fabra, ens proposen —per quart any consecutiu— que votem el neologisme de l’any en llengua catalana.

Podem triar entre deu opcions, mitjançant un formulari, amb algunes paraules relacionades amb el debat polític sobre la independència de Catalunya:

Cassolada f. Protesta col·lectiva en la qual es fa soroll amb cassoles.

Feminicidi m. Mort infligida deliberadament a les dones pel fet de ser dones.

Fer pinya loc. 1. Col·laborar, els castellers o els aficionats, en l’execució d’un castell tot col·locant-se al basament, anomenat pinya. 2. Fig. Sumar els esforços de moltes persones per tal d’ajudar-se mútuament a assolir una fita determinada.

Gentrificació f. Transformació socioeconòmica d’una àrea urbana degradada habitada per persones de classe baixa o grups socials marginals per mitjà de la rehabilitació urbanística i arquitectònica de la zona, amb l’arribada progressiva de grups socials de classe mitjana o alta.

Hiperventilar v. intr. Augmentar amb excés la freqüència i la intensitat respiratòries com a conseqüència d’un estat de nerviosisme.

Judicialitzar v. tr. Portar per via judicial un afer que es podria resoldre per una altra via, generalment política.

Micromasclisme m. Masclisme normalitzat socialment, que inclou comportaments interpersonals, comentaris verbals i actituds diverses, tant per part d’homes com per part de dones, que contribueixen a la dominació de les dones en la vida quotidiana i que són legitimats per l’entorn social.

Sobiranisme m. Moviment polític que propugna la sobirania d’un territori.

Transgènere m. i f. Persona que se sent del gènere contrari a aquell que li va ser atribuït en néixer segons les seves característiques biològiques o que no s’identifica exactament ni amb un home ni amb una dona, tal com aquests gèneres han estat concebuts tradicionalment.

Turismofòbia f. Actitud de protesta en contra de la massificació turística.

El neologisme del 2014 va ser el mot estelada, el del 2015 va correspondre a dron i l’any 2016 va guanyar vegà -ana. El mot o la locució que guanyi s’incorporarà al diccionari normatiu. El 8 de gener es donarà a conèixer el neologisme del 2017.

Doncs vinga, tothom a votar! Teniu temps fins aquest diumenge, 31 de desembre.

Participeu-hi. Molta sort!

Si us interessa consultar més informació sobre els neologismes o paraules noves, al blog Neolosfera hi trobareu un recull dels neologismes extrets de la base de dades de l’Observatori de Neologia, amb la definició i exemples d’ús dels deu neologismes seleccionats per al concurs.

I com que aquest és l’últim article d’enguany, només em queda desitjar-vos una bona entrada d’any 2018 i uns bons Reis.

Fins l’any que ve, si Déu vol!

Patacons

Avui us porto una altra paraula del lèxic col·loquial o popular: patacó. Però potser pocs la coneixeu referida als diners o calés. (Atenció: vigileu no escriure *calers, per influència l’acabament en –ers de diners.)

Vegem-ne uns quants exemples:

  • El teu amic ha guanyat molts patacons.
  • Han recollit vuit-cents patacons.
  • No puc anar a fira perquè no tinc patacons.

Com a sinònims de diners tenim les paraules cèntims, cabals, duros, doblers (a les Balears), peculi, pecúnia o virolla. I altres sinònims —pertanyents a la parla informal— són: pasta, pistrincs, virolla o panís.

Però hi ha un ús molt particular de la paraula patacons aplicada als jocs infantils: el joc dels patacons. Segons l’Alcover-Moll i el GDLC, els patacons són un tros de cartó o cartolina, doblegat i encaixat en forma de quadre, que serveix per jugar a aquest joc. Normalment es fan servir cartes fetes malbé per construir-los. Aquest enllaç us explica com fer un taller de patacons i com s’hi juga.

En castellà es coneixen amb el nom de tazos i durant una època es van posar de moda gràcies a una marca molt coneguda de bosses de patates xips.

I com que les modes sempre tornen, potser algun dia els infants catalans tornaran a jugar a patacons, que esperem que desterrin definitivament els tazos.

Clara de vi: treball de camp

Amb l’entrada d’avui tanco els articles dedicats a la clara de vi i us explico com ha anat el petit treball de camp que he fet d’aquesta beguda durant l’estiu, tal com em va proposar Pau Vidal. Us indico els llocs i les reaccions dels cambrers que em van atendre:

  • Pardines (Ripollès). El cambrer m’entén de seguida però em serveix la clara de vi amb el gel a part i sense la rodanxa de llimona.
  • Caldes d’Estrac (Maresme). D’entrada, el cambrer queda estranyat quan li demano una clara de vi, i li he d’explicar que és com una clara normal, però que en lloc de cervesa porta vi. Triga a reaccionar, però finalment em diu: «Ah, el tinto de verano!». Ha hagut de pronunciar el fatídic nom!
  • Arenys de Mar (Maresme). El cambrer que me la va servir va tenir la mateixa reacció que el de Caldes d’Estrac. Però ha estat la millor clara de vi que he pres aquest estiu, ben completa: vi negre boníssim, suc de llimona, una rodanxa de llimona i gel.
  • Sant Feliu del Racó (Vallès Occidental). El cambrer me la serveix encara més completa que la d’Arenys, amb una rodanxa de llimona, vermut negre i gel. És a dir, un autèntic còctel negre d’estiu (tal com indica la definició del Termcat).
  • Festa major de la vila de Gràcia. Va ser on el cambrer li va costar més d’entendre el que volia. Quan li vaig demanar la beguda, em va clavar una mirada assassina, com si fos una cosa rara, i això que el noi era molt jove. No hi queia de cap manera. Al final, per no fer perdre-li més temps perquè tenia molta feina servint les taules, vaig haver de dir-li el nom en castellà perquè m’entengués: «Vull un tinto de verano!» I mireu què em va preguntar tot seguit: «Amb vi blanc o negre?» Sense comentaris.

En resum, després d’aquest modestíssim treball de camp (sense cap pretensió científica), arribo a la següent conclusió: que tot depèn del cambrer (com més joves, més els costa entendre què és una clara de vi) i si són de municipis de l’àrea d’influència de Barcelona. N’hi ha que ho capten a la primera i altres que no, que seguiran pensant en el tinto de verano.

Salut i fins al mes que ve!