Esguinç o esquinç?

Quantes vegades heu sentit a dir a algú que s’ha fet un esguinç (amb ge) al peu o al turmell? I segur que també ho heu sentit a dir als traumatòlegs o metges. Doncs bé, esguinç és un barbarisme o calc del castellà (esguince o desgarro), però està molt arrelat entre els parlants catalans, que per influència del castellà pronuncien aquesta paraula amb ge.

La forma correcta és esquinç (escrit amb cu), ja que és el substantiu del verb esquinçar, que vol dir ‘rompre, fer trossos un teixit, un paper, una pell, etc., amb una estirada’. Així doncs, esquincem —o estripem— un paper (mai *trenquem un paper), uns pantalons, uns llençols o un vestit (d’aquí vindria l’expressió esquinçar-se les vestidures, en el sentit de ‘mostrar indignació’ o ‘escandalitzar-se’; en castellà, rasgarse las vestiduras).

Un esquinç és una lesió d’una articulació causada per una torçada dels seus lligaments o de fibres musculars; és a dir, que els lligaments s’esquincen o s’esqueixen perquè estan formats per fibres. L’esquinç més freqüent és el de turmell, del qual precisament m’estic recuperant fruit d’una torçada que em vaig fer ara fa un mes posant el peu en un escocell (que casualment és el terme d’aquesta setmana del blog del Termcat).

D’un esquinç també en diem una esquinçada, torçada, torcedura, regirada o revinclada (amb les variants reblincada i rebrincada, tal com recull el DCVB). Mirem-ne uns quants exemples:

S’ha fet un esguinç i li han signat la baixa.

M’he fet una esquinçada muscular a la cama i vaig haver de passar a casa tot el dia d’ahir.

Si ens torcem un peu, i per evitar una torçada, hem d’utilitzar una turmellera.

En aquest terra és molt fàcil fer-se una revinclada i torçar-se el turmell.

Finalment, com a sinònim d’esquinçar tenim el verb esqueixar. Es pot esqueixar una branca, un paper, un vestit, una tela o la roba, però també un aliment fibrós, com el bacallà. Heu tastat mai la deliciosa esqueixada o el bacallà esqueixat? Doncs precisament es diu així perquè aquest peix té una carn fibrosa i per preparar-la en trenquem les fibres esqueixant-les amb els dits.

És una amanida fresca ben típica de la cuina catalana, que us recomano de totes totes ara que ja comença a fer calor. És refrescant, fàcil de fer i serveix tant per dinar com per sopar. És una menja ideal per a aquesta estació!

Bon profit i fins al mes que ve.

Anuncis

Manada o bandada?

Avui parlarem d’un parell de mots (o doblet lèxic) que si no s’usen correctament poden confondre els parlants.

Segons el portal ésAdir, manada és una paraula d’ús general, que defineix com a ‘grup d’animals, especialment salvatges, que viuen o es desplacen junts’. I en posa com a exemple aquesta frase: Una manada de gossos salvatges mata 200 bens en una granja de Seròs.

Per tant, segons el portal de TV3 i Catalunya Ràdio, és correcte parlar d’una manada d’elefants, de llops, de búfals o de senglars, perquè són bèsties salvatges.

El Diccionari català-valencià-balear també recull aquest ús: Manada. ‘Ramat d’ovelles, de cabres o d’altres bèsties’ (or., occ., val., bal.); cast. manada. Un dia, es dematí, passà una manada de bous.

Els diccionaris normatius, però, no l’admeten. Tal com indica Josep Ruaix al Nou diccionari auxiliar (Editorial Claret), «és un castellanisme l’ús d’aquest mot (cast. manada), referint-se a un ramat d’animals salvatges, en lloc de bandada (p. e., una bandada d’elefants)». Així doncs, si no volem cometre un barbarisme, parlarem de bandades d’ocells, de cabres, de llops, etc.

Recordeu que d’una bandada d’ocells també en diem un estol, un esbart o una colla; que tenim bandades o ramats de cabres, bens o ovelles; i que una bandada de llops és una llopada, i una de gossos, una gossada o canilla.

 

Voteu el neologisme del 2017

L’Institut d’Estudis Catalans i l’Observatori de Neologia, de la Universitat Pompeu Fabra, ens proposen —per quart any consecutiu— que votem el neologisme de l’any en llengua catalana.

Podem triar entre deu opcions, mitjançant un formulari, amb algunes paraules relacionades amb el debat polític sobre la independència de Catalunya:

Cassolada f. Protesta col·lectiva en la qual es fa soroll amb cassoles.

Feminicidi m. Mort infligida deliberadament a les dones pel fet de ser dones.

Fer pinya loc. 1. Col·laborar, els castellers o els aficionats, en l’execució d’un castell tot col·locant-se al basament, anomenat pinya. 2. Fig. Sumar els esforços de moltes persones per tal d’ajudar-se mútuament a assolir una fita determinada.

Gentrificació f. Transformació socioeconòmica d’una àrea urbana degradada habitada per persones de classe baixa o grups socials marginals per mitjà de la rehabilitació urbanística i arquitectònica de la zona, amb l’arribada progressiva de grups socials de classe mitjana o alta.

Hiperventilar v. intr. Augmentar amb excés la freqüència i la intensitat respiratòries com a conseqüència d’un estat de nerviosisme.

Judicialitzar v. tr. Portar per via judicial un afer que es podria resoldre per una altra via, generalment política.

Micromasclisme m. Masclisme normalitzat socialment, que inclou comportaments interpersonals, comentaris verbals i actituds diverses, tant per part d’homes com per part de dones, que contribueixen a la dominació de les dones en la vida quotidiana i que són legitimats per l’entorn social.

Sobiranisme m. Moviment polític que propugna la sobirania d’un territori.

Transgènere m. i f. Persona que se sent del gènere contrari a aquell que li va ser atribuït en néixer segons les seves característiques biològiques o que no s’identifica exactament ni amb un home ni amb una dona, tal com aquests gèneres han estat concebuts tradicionalment.

Turismofòbia f. Actitud de protesta en contra de la massificació turística.

El neologisme del 2014 va ser el mot estelada, el del 2015 va correspondre a dron i l’any 2016 va guanyar vegà -ana. El mot o la locució que guanyi s’incorporarà al diccionari normatiu. El 8 de gener es donarà a conèixer el neologisme del 2017.

Doncs vinga, tothom a votar! Teniu temps fins aquest diumenge, 31 de desembre.

Participeu-hi. Molta sort!

Si us interessa consultar més informació sobre els neologismes o paraules noves, al blog Neolosfera hi trobareu un recull dels neologismes extrets de la base de dades de l’Observatori de Neologia, amb la definició i exemples d’ús dels deu neologismes seleccionats per al concurs.

I com que aquest és l’últim article d’enguany, només em queda desitjar-vos una bona entrada d’any 2018 i uns bons Reis.

Fins l’any que ve, si Déu vol!

La clara de vi en fotos

Recordeu l’article del mes passat sobre la clara de vi? Doncs tal com em va proposar Pau Vidal (@pauetvidal) en una piulada de Twitter, vaig acceptar el repte de fer un treball de camp sobre l’ús del seu nom als bars i restaurants. I també per ajudar a difondre’l i popularitzar-lo.

Per tant, predicant amb l’exemple, a l’agost he pres moltes clares de vi. A cada bar on he anat n’he demanat una als cambrers. I ja us puc avançar que, de bones a primeres, el nom els sobta molt. Però després de la sorpresa inicial i de fer-los rumiar una bona estona —amb reaccions de tota mena—, finalment, dedueixen que el que jo vull és… un tinto de verano! (És clar, havien de pronunciar el fatídic nom!). Però, tot seguit, el sorprès sóc jo, perquè la pregunta que em fan és: «Amb gasosa o llimona?»

Al setembre ja us explicaré amb més detall com ha anat l’experiència (modesta, és clar) aquests dos mesos. De moment, per refrescar-vos una mica perquè encara fa calor, us avanço el reportatge gràfic d’algunes clares de vi que m’han servit:


Salut! I sobretot, demaneu una clara de vi aquest estiu!

Proveu-ho i ja em direu quin èxit heu tingut.

Com es diu ‘tinto de verano’ en català?

Aquest mes, en plena canícula estiuenca i per fer-me passar la calor, vaig anar a banyar-me a la piscina de Breda (Girona). Em vaig quedar a dinar al bar i a l’hora de demanar la beguda, a part de cerveses i altres refrescs, em van dir que tenien tinto de verano, una beguda típica de l’estiu, molt popular i semblant a la sangria.

Però com es diu en català tinto de verano? Us ho heu preguntat mai? Segons el Cercaterm, que és l’únic lloc on ho he trobat, en català n’hem de dir còctel negre d’estiu (‘còctel elaborat amb vi negre, gasosa, vermut negre, llimona i gel’). El nom és força encertat, ja que no és fàcil trobar-ne un bon equivalent en català, però a la definició em sorprèn el qualificatiu de còctel, perquè el tinto de verano l’associo amb una beguda refrescant (tots els còctels són begudes, encara que no totes les begudes són còctels).

Però la qüestió és que si algú entra en un bar i demana un còctel negre d’estiu, el cambrer se’l mirarà estranyat i no sabrà què vol prendre. Tant de bo tots els bars i restaurants sabessin que és un còctel negre d’estiu, però el nom que s’ha popularitzat és tinto de verano i és així com el tenen a escrit a la pissarra o a la carta de begudes, de manera que la gent el segueix demanant amb aquest nom.

Per elaborar aquesta beguda, els ingredients bàsics són el vi negre i la gasosa. Per tant, el tinto de verano és el vi amb gasosa de tota la vida, barrejat amb llimonada i gel perquè ens el puguem prendre ben fresquet per fer passar la set.

I com és s’ha fet tan popular aquest nom? Doncs gràcies a la publicitat, especialment de dues grans marques de begudes refrescants —una de gasoses (La Casera) i l’altra de sangries (Don Simón)— i perquè, cal reconèixer-ho, el nom en castellà està molt ben trobat, el coneix tothom i, a més, entra pels sentits: per la vista (tinto s’associa amb el vermell; per tant, té una gran força visual) i pel gust (de verano perquè és una beguda que es pren en aquesta estació).

Però per què no demanem directament vi amb gasosa (o vi amb graciosa, deformació ben viva i popular), com sempre se n’hi ha dit? Doncs perquè és un nom massa comú i poc comercial, per més popular que sigui aquesta barreja alcohòlica. Per tant, o en popularitzem un altre nom o, resignats, n’hi haurem de seguir dient tinto de verano.

Així doncs, proposo —per ser creatius, originals i genuïns— que aprofitem la popularitat de la clara i el xampú (tal com es coneix al Camp de Tarragona i Ponent), unes begudes amb llimonada i gasosa com el tinto de verano, i que n’hi diguem clara de vi o xampú de vi (no cal afegir-hi d’estiu perquè només es consumeixen quan fa calor). I que als que us agradi aquest nom el difongueu pels bars i restaurants catalans.

Aneu-hi pensant. Si la clara de vi o el xampú de vi es posen de moda, el nom es transmetrà de boca en boca entre els parlants, en demanaran i de mica en mica anirem arraconant el tinto de verano.

Què us sembla? Comencem a demanar clares i xampús de vi als bars i restaurants aquest estiu?