Com es diu ‘corrector’ en anglès?

En anglès, els correctors s’anomenen proofreaders, un sintagma format per dos substantius (proof, ‘prova’, i reader, ‘lector’). És a dir, corrector o correctora (lector) de proves.

I és que els correctors som lectors de textos, però en profunditat. Com diu el meu lema, «les errades d’escriptura les corregeix el bon lector». Per això trobo molt encertada la denominació en anglès: proofreader (‘lector de proves’).

Del corrector de proves ja us en vaig parlar en un article (Correccions o revisions), i també rep altres noms (corrector de proves d’impremta, corrector de galerades, corrector de compaginades o corrector tipogràfic). Ell és l’encarregat de revisar un text o un document un cop maquetat o compaginat, i hi busca tot tipus d’errades tipogràfiques (dobles espais, dígrafs mal separats al final d’una línia, carrerons en blanc en un paràgraf, línies viudes i òrfenes, sagnies, etc.), les quals marca a sobre del text amb uns signes especials: els signes de correcció tipogràfica.

I en el cas que detecti algun error ortogràfic molt greu, el corrector de proves també el pot corregir durant la revisió de les galerades. Aquest revisor no corregeix errors ortogràfics, gramaticals, lèxics o sintàctics, ja que aquesta feina la fa el corrector d’estil mitjançant un editor de textos i en un format editable (Word, PDF, InDesign…).

Aquest tipus de correcció moltes vegades demana més d’una prova d’impremta o galerada (primeres, segones, terceres… o fins i tot quartes!), però fins que el text no està ben net d’errades no s’envia a imprimir.

Només així aconseguirem que un text, del tipus que sigui —un llibre de text, una novel·la, un conte, un full d’instruccions, un cartell, etc.—, estigui ben editat, sigui visualment correcte i es pugui llegir perfectament.

* * * * * *

Per a saber-ne més, llegiu aquest article del blog de Ramon Gimeno: Les fases de correcció en el procés editorial

També podeu consultar aquesta fitxa del Cercaterm (Termcat).

 

Anuncis

Tancat per vacacions

Segur que a l’agost (el mes de vacances per excel·lència) us heu trobat més d’una botiga amb el rètol de «tancat per vacances». Potser us sorprendrà, però també haurien pogut escriure «tancat per vacacions».

La paraula vacació —i, per tant, vacacions— és als diccionaris normatius. Pompeu Fabra ja la va incloure al Diccionari general de la llengua catalana, l’any 1932, i hi ha continuat intacta fins ara. Però l’entrada vacació remet a vacança, i d’aquí el plural vacances. Mireu-ho! Per tant, vacacions, encara que sembli un castellanisme, no ho és (prové del mot llatí vacatio, -onis).

Quan era petit, els meus avis em donaven aquest consell: «Aprofita les vacacions!». I em parlaven de «les vacacions d’estiu» o deien que la gent «estava de vacacions» o «feia vacacions». I a mi aquestes expressions em sonaven la mar de naturals. Però, amb el temps, les vacances han desbancat les vacacions, i avui a Catalunya és molt difícil trobar algú que digui «vacacions» en lloc de «vacances».

Al País Valencià i a les Illes, en canvi, sí que escriuen i diuen «fer vacacions», com és el cas dels quaderns de vacances per a l’educació primària Vacacions amb Tina Superbruixa, de l’editorial valenciana Bruño; Vacacions amb els Ròbits, editat per Vicens Vives, o Vacacions Santillana. I n’he trobat un altre exemple en un rètol que l’any passat van penjar al CEIP Labritja, de Sant Joan de Labritja (Eivissa), abans de marxar de vacacions:

I un derivat de vacació és vacacional (‘relatiu a les vacances’. El període vacacional de Setmana Santa). Com assenyala la fitxa de l’Optimot: «La forma vacacional és un derivat culte, ben construït, format a partir del mot llatí vacatione. Per exemple: Aquest estiu he fet fotos del pis per a un portal de lloguer vacacional

Però compte amb l’expressió *síndrome postvacacional, que hem sentit tantes vegades quan tornem de vacances. L’Optimot ens corregeix: «Malgrat tot, en l’àmbit de la medicina, per designar el trastorn psíquic i físic que pateix una persona després de les vacances causat pel fet d’haver d’afrontar novament les pressions professionals i domèstiques, habitualment s’usa l’expressió trastorn postvacances. A més de la forma postvacances, segons el context també es fan servir altres formes amb el mateix significat. Per exemple: efecte de després de vacances, període posterior a les vacances o època postvacances».

Aprofiteu, doncs, al màxim les vacacions, que ja s’acaben! O potser heu tornat avui, com diu el rètol que encapçala aquest article. I si ja encara les heu de fer, espero que arribin ben aviat i que us provin molt.

Bon estiu i bona entrada de setembre!

Esguinç o esquinç?

Quantes vegades heu sentit a dir a algú que s’ha fet un esguinç (amb ge) al peu o al turmell? I segur que també ho heu sentit a dir als traumatòlegs o metges. Doncs bé, esguinç és un barbarisme o calc del castellà (esguince o desgarro), però està molt arrelat entre els parlants catalans, que per influència del castellà pronuncien aquesta paraula amb ge.

La forma correcta és esquinç (escrit amb cu), ja que és el substantiu del verb esquinçar, que vol dir ‘rompre, fer trossos un teixit, un paper, una pell, etc., amb una estirada’. Així doncs, esquincem —o estripem— un paper (mai *trenquem un paper), uns pantalons, uns llençols o un vestit (d’aquí vindria l’expressió esquinçar-se les vestidures, en el sentit de ‘mostrar indignació’ o ‘escandalitzar-se’; en castellà, rasgarse las vestiduras).

Un esquinç és una lesió d’una articulació causada per una torçada dels seus lligaments o de fibres musculars; és a dir, que els lligaments s’esquincen o s’esqueixen perquè estan formats per fibres. L’esquinç més freqüent és el de turmell, del qual precisament m’estic recuperant fruit d’una torçada que em vaig fer ara fa un mes posant el peu en un escocell (que casualment és el terme d’aquesta setmana del blog del Termcat).

D’un esquinç també en diem una esquinçada, torçada, torcedura, regirada o revinclada (amb les variants reblincada i rebrincada, tal com recull el DCVB). Mirem-ne uns quants exemples:

S’ha fet un esguinç i li han signat la baixa.

M’he fet una esquinçada muscular a la cama i vaig haver de passar a casa tot el dia d’ahir.

Si ens torcem un peu, i per evitar una torçada, hem d’utilitzar una turmellera.

En aquest terra és molt fàcil fer-se una revinclada i torçar-se el turmell.

Finalment, com a sinònim d’esquinçar tenim el verb esqueixar. Es pot esqueixar una branca, un paper, un vestit, una tela o la roba, però també un aliment fibrós, com el bacallà. Heu tastat mai la deliciosa esqueixada o el bacallà esqueixat? Doncs precisament es diu així perquè aquest peix té una carn fibrosa i per preparar-la en trenquem les fibres esqueixant-les amb els dits.

És una amanida fresca ben típica de la cuina catalana, que us recomano de totes totes ara que ja comença a fer calor. És refrescant, fàcil de fer i serveix tant per dinar com per sopar. És una menja ideal per a aquesta estació!

Bon profit i fins al mes que ve.

Manada o bandada?

Avui parlarem d’un parell de mots (o doblet lèxic) que si no s’usen correctament poden confondre els parlants.

Segons el portal ésAdir, manada és una paraula d’ús general, que defineix com a ‘grup d’animals, especialment salvatges, que viuen o es desplacen junts’. I en posa com a exemple aquesta frase: Una manada de gossos salvatges mata 200 bens en una granja de Seròs.

Per tant, segons el portal de TV3 i Catalunya Ràdio, és correcte parlar d’una manada d’elefants, de llops, de búfals o de senglars, perquè són bèsties salvatges.

El Diccionari català-valencià-balear també recull aquest ús: Manada. ‘Ramat d’ovelles, de cabres o d’altres bèsties’ (or., occ., val., bal.); cast. manada. Un dia, es dematí, passà una manada de bous.

Els diccionaris normatius, però, no l’admeten. Tal com indica Josep Ruaix al Nou diccionari auxiliar (Editorial Claret), «és un castellanisme l’ús d’aquest mot (cast. manada), referint-se a un ramat d’animals salvatges, en lloc de bandada (p. e., una bandada d’elefants)». Així doncs, si no volem cometre un barbarisme, parlarem de bandades d’ocells, de cabres, de llops, etc.

Recordeu que d’una bandada d’ocells també en diem un estol, un esbart o una colla; que tenim bandades o ramats de cabres, bens o ovelles; i que una bandada de llops és una llopada, i una de gossos, una gossada o canilla.

 

Voteu el neologisme del 2017

L’Institut d’Estudis Catalans i l’Observatori de Neologia, de la Universitat Pompeu Fabra, ens proposen —per quart any consecutiu— que votem el neologisme de l’any en llengua catalana.

Podem triar entre deu opcions, mitjançant un formulari, amb algunes paraules relacionades amb el debat polític sobre la independència de Catalunya:

Cassolada f. Protesta col·lectiva en la qual es fa soroll amb cassoles.

Feminicidi m. Mort infligida deliberadament a les dones pel fet de ser dones.

Fer pinya loc. 1. Col·laborar, els castellers o els aficionats, en l’execució d’un castell tot col·locant-se al basament, anomenat pinya. 2. Fig. Sumar els esforços de moltes persones per tal d’ajudar-se mútuament a assolir una fita determinada.

Gentrificació f. Transformació socioeconòmica d’una àrea urbana degradada habitada per persones de classe baixa o grups socials marginals per mitjà de la rehabilitació urbanística i arquitectònica de la zona, amb l’arribada progressiva de grups socials de classe mitjana o alta.

Hiperventilar v. intr. Augmentar amb excés la freqüència i la intensitat respiratòries com a conseqüència d’un estat de nerviosisme.

Judicialitzar v. tr. Portar per via judicial un afer que es podria resoldre per una altra via, generalment política.

Micromasclisme m. Masclisme normalitzat socialment, que inclou comportaments interpersonals, comentaris verbals i actituds diverses, tant per part d’homes com per part de dones, que contribueixen a la dominació de les dones en la vida quotidiana i que són legitimats per l’entorn social.

Sobiranisme m. Moviment polític que propugna la sobirania d’un territori.

Transgènere m. i f. Persona que se sent del gènere contrari a aquell que li va ser atribuït en néixer segons les seves característiques biològiques o que no s’identifica exactament ni amb un home ni amb una dona, tal com aquests gèneres han estat concebuts tradicionalment.

Turismofòbia f. Actitud de protesta en contra de la massificació turística.

El neologisme del 2014 va ser el mot estelada, el del 2015 va correspondre a dron i l’any 2016 va guanyar vegà -ana. El mot o la locució que guanyi s’incorporarà al diccionari normatiu. El 8 de gener es donarà a conèixer el neologisme del 2017.

Doncs vinga, tothom a votar! Teniu temps fins aquest diumenge, 31 de desembre.

Participeu-hi. Molta sort!

Si us interessa consultar més informació sobre els neologismes o paraules noves, al blog Neolosfera hi trobareu un recull dels neologismes extrets de la base de dades de l’Observatori de Neologia, amb la definició i exemples d’ús dels deu neologismes seleccionats per al concurs.

I com que aquest és l’últim article d’enguany, només em queda desitjar-vos una bona entrada d’any 2018 i uns bons Reis.

Fins l’any que ve, si Déu vol!