Fora dubtes (2): els truncaments o truncacions

Com que estem a punt de tancar el mes d’agost i encara estic girant pàgina de les vacances, he tingut temps d’escriure un nou article del meu blog. Si ho recordeu, a finals de juny vaig encetar una nova sèrie d’articles —titulada «Fora dubtes»— sobre qüestions dubtoses d’escriptura entre la llengua col·loquial i la formal. Doncs aquí teniu el segon lliurament, aquest cop dedicat als truncaments (també anomenats truncacions).

En un article meu de fa dos anys ja us parlava de l’apòcope i els mots truncats en catalàParaules escurçades: l’apòcope en català»). Aleshores em centrava en l’article de Jaume Salvanyà titulat «Mots escurçats per apòcope: entre la norma i l’ús», i avui ho ampliaré amb el que diu la Gramàtica Essencial de la Llengua Catalana (GEIEC) sobre aquest fenomen lingüístic.

La GEIEC, al capítol 7.4.1, assenyala que «el truncament és un procediment d’abreviació que consisteix a modificar una paraula existent eliminant-ne una part i conservant-ne les propietats sintàctiques i el significat». Per tant, el més important és que la nova paraula fruit de l’escurçament conservi les propietats sintàctiques i el significat de la paraula de la qual prové.

En aquest mateix punt la GEIEC especifica que «aquest procediment és més propi dels registres informals i no sol transcendir als registres formals». I afegeix: «En general, aquest tipus de truncament es fa a partir de noms per a crear altres noms» —us poso com a exemple les paraules bric (de tetrabric), bus (de autobús), ràdio (de radiografia), tram (de tramvia) o tròlei (de troleibús)— «i són pocs els casos d’adjectius: estèreo (de estereofònic), porno (de pornogràfic), entre d’altres» —aquest últim també recollit com a substantiu (de pornografia) al GDLC (El negoci del porno a internet).

Com podeu veure, estèreo, ràdio o tròlei són paraules ben populars i que s’accentuen d’acord amb les regles generals.

Fora dubtes (1): Digues-me o digue’m? Conèixer-te o coneixe’t?

Com ja faig fer l’any 2014 amb un seguit d’articles sobre els «clàssics de la correcció», dedicats als errors tipogràfics més habituals a què ens enfrontem els correctors davant un original —vegeu els articles «Els espais o blancs», «L’apòstrof i els ‘falsos apòstrofs’» i «Els guions d’incís»—, avui em disposo a encetar una altra tongada d’articles que titularé «Fora dubtes», en què em dedicaré a resoldre qüestions dubtoses d’escriptura entre la llengua col·loquial i la formal.

En l’article d’avui, el primer de la sèrie, us parlaré de la combinació col·loquial d’un verb i un pronom feble en la llengua oral i escrita informal. Per exemple, suprimim la r final dels infinitius plans quan el pronom comença per consonant: coneixe’tconeixe’ns, convence’l, empenye-la, anà’ns-en.

No sé si us heu fixat que en totes aquestes combinacions el verb perd l’accent gràfic que tenia a l’infinitiu (conèixer, convèncer, empènyer). Per quina raó? Doncs perquè en aquests casos prescindim del pronom i apliquem al verb les regles d’accentuació: coneixe, convence, empenye no s’accentuen perquè són paraules planes i, en canvi, anà sí perquè és aguda.

També podem elidir la final de les formes velaritzades de la segona persona del singular de l’imperatiu: estigue’t quiettingue-ho present… I afegim una e final de mot en la segona persona del singular d’imperatiu per evitar el contacte entre dues consonantsserveixe’lajupe’t, rebe’l, cuse-li, fuge’n, more’t, promete’m, rebe’l, torce’ls, culle-les. 

De la mateixa manera tenim Digue’m la veritatEstigue’t quietSàpigue-ho d’una vegada!Tingue-ho presentVulgue’ns-ho acceptar (variants informals de les respectives solucions formals digues-meestigues-tesàpigues-hotingues-ho i vulgues-nos-ho).

Podem fer servir aquestes formes en correus electrònics interns i de baixa formalitat, en missatges privats, tuits o en textos que vulguin reflectir el llenguatge informal o oral.

Per acabar d’aclarir els vostres dubtes, consulteu aquesta fitxa de l’Optimot Combinacions col·loquials de verbs + pronom feble») i també l’ésAdir (Pronoms febles: formes i combinacions).

L’ús abusiu de ‘posar sobre la taula’

Ja fa temps que els mitjans de comunicació ja no obren els titulars amb la famosa i omnipresent «taula de diàleg», potser perquè de tant i tant parlar-ne ha caigut pel seu propi pes i ha acabat desapareixent del debat polític. Una taula que està més desparada que parada.

I de tant fer-ne ressò, en el discurs dels polítics i el llenguatge dels periodistes es va acabar implantant l’expressió posar sobre la taula o posar damunt la taula, en el sentit de ‘fer que es parli d’una qüestió per resoldre o per considerar’. I per extensió, tot es posava sobre (o damunt) la taula.

No sé si us va passar a vosaltres, però a mi l’ús abusiu d’aquesta expressió em va cansar molt. La vaig avorrir! Els articulistes la feien servir a tort i dret; va omplir notícies i més notícies. La frase es va «posar de moda» , i va durar mesos i mesos. Mireu, si no, aquests exemples extrets de titulars de diaris i mitjans digitals:

  • La crisi entre Espanya i el Canadà per la pesca a Terranova ha posat damunt la taula algunes d’aquestes pulsions (El Punt-Avui)
  • La dependència europea del gas rus torna a posar damunt la taula l’inacabat projecte del Midcat, aturat a Hostalric (portal de notícies del canal 3/24)
  • Després de deu anys tornen a posar damunt la taula el canal Aldea-Camarles (L’Ebre digital)
  • Parlar de l’avortament sí, però amb “tots els elements damunt la taula” (Diari Bondia d’Andorra)
  • La mort d’una enxaneta torna a posar damunt la taula el debat sobre la seguretat de la canalla castellera (La Xarxa)
  • Olot torna a posar sobre la taula la possibilitat d’obrir una residència d’estudiants (Ràdio Olot)
  • Sánchez ha de posar solucions sobre la taula que serveixin per apagar les flames (Ara)
  • Han convocat una reunió per posar sobre la taula les seves reivindicacions. (El Periódico de Catalunya)

Com diu l’ésAdir —el portal lingüístic de la CCMA—, cal evitar «l’ús abusiu de paraules i expressions que en alguns textos es fan servir d’una manera gairebé exclusiva o estereotipada, en detriment d’altres possibilitats que convé no oblidar». Per tant, en lloc de posar sobre (o damunt) la taula, tinguem en compte altres verbs i expressions equivalents que enriqueixen la nostra llengua, com adduir, al·ludir, anomenar, citar, considerar o tenir en consideració, esmentar, mencionar, mostrar clarament, plantejar o plantejar-se, portar a col·lació, posar de manifest, promoure, proposar, recórrer o referir-se a.

I relacionat amb l’ús abusiu de determinades expressions, vegeu també el meu article «‘Sí o sí’ o com complicar-se la vida» (30 d’octubre del 2013).

Una nova etapa professional

Benvolguts lectors,

Us faig saber que a partir de demà, 1 de desembre, començo una nova etapa professional com a corrector, assessor lingüístic i traductor.

Treballaré a la redacció del diari digital El Nacional, on estaré, mai millor dit, «al peu de la notícia».

Agraeixo de tot cor als responsables del diari que hagin confiat en mi com a professional de la llengua, juntament amb els meus companys i companyes lingüistes.

Una salutació cordial a tots,

Jordi

Dia Internacional de la Traducció

Avui, 30 de setembre, Sant Jeroni, és el Dia Internacional de la Traducció, ja que sant Jeroni és el patró dels traductors i també el traductor de la Bíblia.

I per celebrar-ho, l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC) ha tingut la genial idea d’encarregar la traducció del poema «Llibertat és saviesa», d’Enric Casasses, a una trentena de llengües per diferents traductors.

La meva més sincera felicitació a tots ells per la seva bona feina, mai prou reconeguda ni valorada.

Gaudiu de la lectura de totes aquestes traduccions! Són una meravella!