Nàpia

Popularment, d’un nas gros en diem una nàpia. Per tant, avui la cosa va de nassos. Vegem-ne un parell d’exemples:

  • Com vol que no se’l miri tothom, amb aquella nàpia que té!
  • Les nàpies gegants sempre ens fan riure.

Un sinònim col·loquial de nàpia és tarota, que no sé si coneixíeu. Segons el diccionari Alcover-Moll és una paraula que només es diu a l’Empordà, cosa que Joan Coromines desmenteix al DECat, a l’entrada tarot: «Familiarment es diu “un nas com una tarota” per un nas molt gros (no Emp., AlcM, sinó de tot el cat. central), que es podria mirar com a continuació directa de tarot (fr.), com a ‘carta més grossa que les altres’, accs. de tarot i tarota» (vol. VIII, p. 317b). És a dir, que la paraula tarota es coneix a una gran part del domini lingüístic.

L’Alcover-Moll no deixarà mai de sorprendre’m. Només cal consultar l’entrada nas, i ja a la primera accepció hi trobem una gran varietat d’expressions sinònimes de nàpia o d’un nas molt gros (nas de patata, nas de pebrot, nas de pirrossa, nas de catxiporra, nas de trompa, nas de tenora, nas de carxofa, nas d’albergínia, nas d’apagallums, nas de verro), que qualifica de «noms satírics».

Nàpia també pot tenir una connotació grollera o despectiva, com en aquest fragment de la novel·la Camí de sirga, de Jesús Moncada: «[…] havien perpetrat una estossinada a fons i en nom de Déu de republicans, rojos, maçons i separatistes —afirmava evangèlicament l’eclesiàstic, reforçant la frase amb moviments vigorosos de la nàpia autoritària, bulb granellut i sanguini […]».

En aquest mateix sentit, tenim el terme pejoratiu nassot i en un grau diferent d’intensitat els augmentatius nassàs, nassarro, nassot, nassarràs, nassarrot, nassatxo o nassotarro, que també trobem a l’Alcover-Moll. Un repertori impressionant de nassos recollit arreu del nostre domini lingüístic.

Per acabar, també podem intensificar el significat de nàpia si va precedit d’un adjectiu. Vegeu-ne aquests exemples extrets de novel·les:

  • Tenia els cabells blancs i escabellats i lluïa una bona nàpia (Francesc Ribera «Titot», L’assassinat de Guillem de Berguedà. Ara Llibres)
  • Va intervenir un calb amb una gran nàpia, a qui deien George el Maco (Ken Follet, L’hivern del món. Rosa dels Vents)

Aquesta és la meva aportació d’avui a l’«apassionant» món dels nassos.

Us espero el mes que ve amb un altre mot o una altra expressió col·loquial, popular o familiar.

Anuncis

Àpala i àpali

Avui us parlaré de les paraules àpala i àpali, que estan molt relacionades amb el llenguatge col·loquial o familiar. Gramaticalment, són interjeccions.

Ni el DIEC ni el GDLC recullen cap d’aquestes dues formes. En canvi, si mirem l’Alcover-Moll (DCVB), sí que hi trobem àpala!, variant de la interjecció apa! (amb signe d’admiració). I pel que fa a la seva etimologia, ens diu: «Compost de apa i el pronom la, amb valor d’imperatiu».

Segons el GDLC, la interjecció apa està documentada des de l’any 1839, al diccionari de Pere Labèrnia. I afegeix: «Interjecció de creació expressiva en la qual han influït les formes i els valors de au, upa, ep».

Joan Coromines —al seu Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana (vol. I, p. 341b)— assenyala, a l’entrada apa, que «alguna vegada es diu àpala en to molt familiar (com úpala per upa)». I quant a úpala, ens diu: «Exclamació que es fa en voler fer un esforç per alçar una cosa feixuga o per fer pujar o aixecar un infant» (vol. VIII, p. 985). És a dir, equivalent a l’expressió fer upa: ‘Alçar una cosa o una persona fent força, especialment una criatura’ (Vols fer upa?).

I si llegim Àngel Guimerà, les seves obres tenen un repertori molt ric d’interjeccions del català popular: tururut, ca, psé, macatxo, maleïtsiga, redéu, caratsus, àpala, etc., que fins i tot podríem remarcar amb un signe d’admiració. Vegem-ne un exemple de Terra baixa:

  • Veuràs… no estic bé assegut a la cadira! […] Així un hom reposa. Seu aquí; àpala, dona!

Relacionat amb àpala tenim la variant àpali (amb aquesta terminació en –i), que seria més pròpia del llenguatge infantil —o «infantívol», tal com apunta Coromines a la definició de upa— o bé del llenguatge que fan servir els adults quan s’adrecen als infants.

A la xarxa els únics exemples de àpali que hi he trobat són l’espectacle infantil Àpali, família!, de Rah-mon Roma (que lliga amb el que he dit abans), o com a forma de comiat en escrits informals:

  • Àpali, bona feina!
  • Àpali, bones festes a tots!
  • Àpali… Descanseu… Bona nit a tots.
  • Àpali, que vagi bé! (aportació de Marc Barrobés)

Us agrairia que aportéssiu a aquesta llista un exemple de àpali d’algun llibre infantil, publicació, article, etc. per tenir-ne ni que sigui almenys una mostra.

Moltes gràcies per la vostra col·laboració.

*****

Doncs gràcies a Cristian Pulido, aquí teniu uns quants fragments de novel·les on apareix la conjunció àpali:

Sóc aquí, de Jonathan Safran Foer (Ara Llibres, 2016)

—Qui és aquest? —va preguntar en Tamir.

—Ho dius de debò?

—Què?

—L’Spielberg. L’Steven Spielberg.

—No n’he sentit parlar mai.

—Àpali! —va deixar anar en Jacob, més insegur que mai de fins a quin punt en Tamir se l’estava rifant.

*****

Avinguda Telegraph, de Michael Chabon (Ara Llibres, 2013)

—Si vaig a la presó… —va dir.

—Àpali —va exclamar en Nat, pescant cintes de Möbius de ceba del sandvitx, primmirat com un felí, i deixant-les a l’embolcall blanc obert entre tots dos al banc—. Ja hi som.

—… hauràs de fer que en Julie em vingui a veure.


Algú va esbufegar a la sala d’espera. Una veu femenina i irritada va deixar anar en to ofès: «Àpali!».

—Vostè és un racista —va etzibar la Gwen—, un misogin…

—Au, vinga, no comencem amb aquestes bajanades.

Què són les xifres elzevirianes?

Avui us parlaré de xifres, cosa que segurament us sorprendrà perquè aquest és un blog de llengua. Com diu David Gómez Fontanills al seu article «Ortotipografia de les xifres» (publicat a la UOC), «les xifres són aquells signes que ens serveixen per a escriure els nombres (concepte abstracte que ens serveix per a comptar i operar) i els números (nombre amb què es designa una cosa dins d’una sèrie). Quan utilitzem l’alfabet llatí, tot i que fem servir un sistema d’escriptura principalment fonogràfic (les lletres representen sons) per a representar nombres i números, sovint no fem servir paraules formades per lletres sinó combinacions de xifres que són ideogrames (signes abstractes que es relacionen convencionalment amb allò que representen, com ara una quantitat o una posició dins d’una sèrie)».

En un text escrit, doncs, a més de paraules també pot haver-hi xifres o números, que serveixen per expressar les nostres idees. És a dir, a l’hora d’escriure podem combinar paraules i números, com és el cas d’aquest article de l’Enciclopèdia Catalana que parla del Moianès.

Fixeu-vos ara en la forma tan curiosa que tenen les xifres que apareixen en aquest blog:

1 2 3 4 5 6 7 8 9 0

Oi que no tenen una estructura uniforme? Doncs encara ho veureu més clar en aquest article que vaig publicar el 2013, titulat «LL3TR35 X1FR4D35».

Tipogràficament aquestes xifres s’anomenen elzevirianes (o també antigues, de caixa baixa o old style) i es diuen així perquè és el caràcter d’impremta introduït pels Elzevier, una família d’impressors i llibreters holandesos que van viure entre els segles xvi i xviii.

Compareu-les amb la forma de les xifres que esteu acostumats a veure normalment:

alfabet

Aquestes xifres es denominen modernes o capitals perquè tenen la mateixa forma i alçada. En canvi, en les elzevirianes l’alçada i la forma són diferents (presenten trets ascendents i descendents), i no es recolzen a sobre de la línia de base. Visualment, sembla que estiguin mogudes (1 2 3 4 5 6 7 8 9 0).

Josep Maria Pujol i Joan Solà —en la seva magnífica obra Ortotipografia. Manual de l’autor, l’editor i el dissenyador gràfic (Educaula, 2011)— les anomenen xifres aràbigues tipogràfiques pròpies de la romana antiga de Claude Garamont (p. 206), i són precisament el tipus de xifres que apareixen al seu llibre. Vegem-ne un parell de pàgines, quan els autors parlen de les xifres aràbigues:

ortotipografia

En general, donen molt de joc i criden molt l’atenció en un text, però es desaconsella que es facin servir en les obres científiques per raons tipogràfiques i perquè dificulten la lectura de les quantitats.

* * * * *
Si voleu ampliar el tema de l’ortotipografia de les xifres, us aconsello molt l’article de David Gómez Fontanills de què us parlava al començament. Segur que descobrireu coses que no coneixíeu de l’ús i l’escriptura de les xifres. I, evidentment, el capítol 6 —sobre nombres i números— del llibre de Pujol i Solà (p. 203-217).

Quin sidral!

Tornant a reprendre el recull de les paraules i expressions col·loquials de què us parlava l’any passat (pesquis, a tot drap, daixò i dallò, ésser un trasto i puta o murri), avui us faré cinc cèntims de la paraula sidral, un mot que em transporta a la meva adolescència, quan aquesta llaminadura —que m’agradava molt perquè tenia gust de llimona o taronja i em feia pessigolles a la llengua— estava de moda. Molts dels meus companys de classe eren «addictes» al sidral.

refresco-sidralEl sidral és un preparat efervescent en pols o granulat amb essència de llimona que s’usa dissolt en aigua com a refresc. Primer era considerat com un producte farmacèutic ja que, com que portava bicarbonat, servia per curar l’acidesa d’estómac. A la primera meitat del segle passat la casa Bragulat el va començar a comercialitzar i el va envasar en sobres, i més endavant ho va fer en forma de palleta i amb nous gustos.

Però hi ha una segona accepció de la paraula sidral —que és la que realment m’interessa— com a sinònim de gran desordre, rebombori, confusió, renou o desgavell. O bé, col·loquialment, un sidral és un merder. Merder pot sonar malament, però és un mot acceptat —en sentit figurat i en l’ús col·loquial— pels diccionaris normatius, que el defineixen com a ‘situació difícil, desagradable, compromesa’ o ‘gran desordre, confusió’.

Vegeu-ne uns quants exemples extrets de la literatura i els diccionaris:

  • Al taller es va organitzar un sidral de ca l’ample!
  • En quin sidral s’havia ficat ara aquella anglesa boja?
  • Aquesta nit, al bar de sota de casa han armat un sidral en què ha hagut d’intervenir la policia.
  • Si es confirma que les entrades estan exhaurides s’armarà un bon sidral.
  • Amb la dimissió del president ara hi ha un bon sidral al govern.
  • El dia del seu debut aquell fastigós li havia muntat un gran sidral.

I un apunt més: del que en castellà en diuen montar un pollo —una expressió ben col·loquial, en el sentit de ‘provocar un aldarull’— en català és armar un sidral (o bé muntar un ciri, armar un sagramental o fer-la grossa).

Espero que aquests mots que us vaig presentant cada mes us ajudin a ampliar el vostre vocabulari i a recuperar oralment i per escrit paraules, locucions o expressions ben genuïnes de la nostra llengua que molts cops passen desapercebudes al diccionari.

Estil i Grafia: resum de l’any

El mes de desembre tots fem balanç de l’any, tant personalment com professionalment. Així doncs, us faré cinc cèntims de com ha anat la feina aquest any que estem a punt de tancar.

estiligrafia-punt-de-llibreDurant aquest any he fet uns quants clients nous. Són clients que estan contents amb la meva feina i que així m’ho han expressat. Quan trobes un client que t’agraeix el teu esforç i et felicita per un treball ben fet, per mi, és el millor reconeixement professional i això t’anima a continuar al peu del canó.

Dels encàrrecs que he rebut i que m’han fet més il·lusió, jo en destacaria tres: la correcció del llibre de poemes de Montserrat Altarriba El salt lent del temps (il·lustrat amb quadres de Salvador Altarriba), d’una novel·la juvenil d’aventures i d’una tesi doctoral sobre l’aviació a Barcelona. També he seguit traduint textos del castellà i francès al català.

El meu blog va sumant lectors i visites. Aquest any ha tingut gairebé 4.000 lectures de lectors de països tan diversos com Xile, Mèxic, Surinam, el Vietnam, Tailàndia, Geòrgia o Israel. Després dels lectors catalans, andorrans i espanyols, els següents són els nord-americans i els francesos. Moltes gràcies a tots per ser tan fidels i confiar en Estil i Grafia!

Quan vaig crear Estil i Grafia, el gener del 2013, el que volia era fer més visible la meva professió de corrector i traductor i donar-me a conèixer professionalment. Sé que hi ha molta competència en el nostre sector —amb les temudes rebaixes de preus— però amb esforç i constància el negoci va tirant endavant.

El blog està lligat al compte de Twitter @EstiliGrafia, al qual ja estan subscrits més de 450 seguidors i a qui vaig informant de qualsevol notícia relacionada amb el meu ofici. Per la gent que m’escriu i les respostes que en rebo puc dir que cada cop tots dos són més coneguts.

M’agraden molt les impremtes, la gent que hi treballa i la feina que fan. Per això, a l’hora de pensar en un detall per als meus clients, he encarregat a la impremta Juper de Girona aquest punt de llibre que il·lustra l’entrada d’avui i amb el qual he felicitat les festes de Nadal als meus clients. He de dir que el tracte personal amb en Josep i en Bartomeu ha estat excel·lent, i aquest n’és el resultat.

Per acabar, només em queda desitjar-vos bon Nadal i bon any nou 2017. Ens retrobem l’any que ve!