Voleu que corregeixi la vostra programació didàctica?

Avui m’adreço a tots els professors que enguany us presenteu a les oposicions de professors d’ensenyament secundari, d’escoles oficials d’idiomes i d’arts plàstiques i disseny a Catalunya.

Si m’ho permeteu, m’ofereixo a corregir la vostra programació didàctica perquè el tribunal no us penalitzi a causa de les vostres errades ortogràfiques o d’estil. Seria un error que no us perdonaríeu mai.

Presentar una unitat didàctica ben redactada i corregida us farà guanyar punts en les oposicions i us ajudarà a superar aquesta prova tan decisiva.

Confieu en mi, us garanteixo una feina excel·lent, ràpida i a bon preu. Feu servir el formulari per contactar amb mi.

Bona sort en les oposicions!

Brexit o ‘brexit’? Com s’ha d’escriure?

Ja és un fet. Avui a la mitjanit la Gran Bretanya sortirà de la Unió Europea, després de gairebé 50 anys de formar-ne part (l’any 1973 es va integrar a la Comunitat Econòmica Europea).

Per això, m’ha semblat molt interessant copiar-vos un article de la Fundeu que parla d’aquest tema. L’article (en castellà) és molt interessant i aclaridor. Diu això:

«brexit, en cursiva y con minúscula inicial

»Es posible escribir esta palabra en letra cursiva y con inicial minúscula. Al hacerlo así se está tratando esta voz como un nombre común extranjero, posibilidad válida, al proceder del acrónimo inglés formado a partir de Britain y exit que equivale a la salida del Reino Unido, lo que constituye una denominación común. Por entenderse justamente como un anglicismo sin adaptar, brexit, escrito con resalte, no se tilda, aunque su pronunciación sea llana: /bréxit/.

»Brexit, en redonda y con mayúscula inicial

»Es también válido escribir este término en letra redonda y con mayúscula inicial. Al escribirlo así se entiende que la voz es el nombre propio de un hecho histórico, a saber, la salida efectiva de Reino Unido de la Unión Europea.

»Según establece la Ortografía académica, los sustantivos con los que se denominan los acontecimientos históricos relevantes se escriben con mayúscula inicial cuando no aluden de forma directa y transparente a los hechos designados (el Cisma de Occidente, la Primavera de Praga). En este caso tampoco es adecuado tildar la voz Brexit, ya que lo recomendable es respetar la grafía original de los nombres propios en lengua extranjera.

»Es la opción mayoritaria en el uso y la que parece que puede acabar por imponerse, en tanto en cuanto la salida de Reino Unido es, cada día más, un hecho.»

Per tant, en català,  jo també opto per la forma Brexit —en rodona i amb majúscula—, ja que, realment, es pot considerar un fet històric singular (el Brexit, com la Segona República o la Segona Guerra Mundial), després de més de tres anys de la celebració del referèndum de permanència del Regne Unit dins la Unió Europea, que va tenir lloc el 23 de juny del 2016.

Doblets lingüístics: adreça o direcció?

Les paraules adreça i direcció no volen dir el mateix.

L’adreça és la indicació del lloc on vivim, és a dir, el lloc on està situat el nostre domicili: L’Alba té una nova adreça perquè ha canviat de domicili.

A més d’un domicili o adreça, també podem tenir una adreça electrònica, que és el conjunt de caràcters que permeten identificar una bústia electrònica. L’adreça electrònica sempre inclou el símbol @ i l’abreviatura és a/e:

La meva adreça electrònica és jcomasolives@estiligrafia.cat.

En canvi, la paraula direcció està relacionada amb el verb dirigir. És a dir, utilitzem el mot direcció per referir-nos a la trajectòria o orientació d’una persona, un objecte o una cosa: Si vas cap a aquella direcció, de seguida arribaràs a l’institut. Cal canviar a temps, en el moment oportú i en la bona direcció. El coet va sortir disparat en direcció al cel.

També significa l’acció de dirigir (una organització, una orquestra, etc.) o d’orientar. Li han encarregat la direcció del teatre (‘ell serà l’encarregat de dirigir-lo’). La seva vida ha pres una nova direcció (‘una nova orientació’).

Doblets lingüístics: metge o mèdic?

Segona part de la sèrie doblets lingüístics, que vaig encetar el mes passat.

Segur que alguna vegada us han demanat un certificat metge o que us feu una revisió metge perquè doneu fe del vostre estat de salut. Doncs qui us ho ha sol·licitat comet una greu errada, ja que confon el substantiu metge amb l’adjectiu mèdic (o mèdica, mèdics i mèdiques), que fa referència a tot allò que està relacionat amb la medicina.

Així doncs, hem de dir i escriure certificat mèdic, informe mèdic, revisió mèdica, prova mèdica, tractament mèdic, servei mèdic, historial mèdic, etcètera. I el lèxic relacionat amb la medicina és el vocabulari mèdic.