Fer vacances o fer vacacions?

Mireu la definició de vacances del Diccionari essencial de la llengua catalana (a partir d’ara, el DEIEC), el nou diccionari en línia de l’IEC: «Suspensió del treball, dels estudis o d’una altra ocupació habitual, que es fa durant un període de descans d’un o més dies. // fer vacances, tenir vacances, estar de vacances, gaudir de vacances, prendre’s unes vacances, donar vacances, demanar vacances, període de vacances, mes de vacances, torn de vacances // vacances d’estiu, vacances de Nadal, vacances escolars, vacances pagades. // Passaran les vacances al camp.»

Ja us vaig parlar d’aquesta paraula en un article que vaig publicar el 30 d’agost del 2018 («Tancat per vacacions»), en què us deia: «La paraula vacació —i, per tant, el plural vacacions— és als diccionaris normatius. Pompeu Fabra ja la va incloure al Diccionari general de la llengua catalana, l’any 1932, i hi ha continuat intacta fins ara. Però l’entrada vacació remet a vacança, i d’aquí el plural vacances. Mireu-ho! Per tant, vacacions, encara que sembli un castellanisme, no ho és (prové de la paraula llatina vacatio, -onis).»

I tornant al Diccionari essencial de la llengua catalana, em fa molta il·lusió que finalment s’hagi publicat i que el puguem consultar en obert, ja que vaig col·laborar en la redacció del DEIEC (cliqueu a l’apartat «Sobre el diccionari»: «EQUIP DE TREBALL»): «Sota la direcció de Joaquim Rafel, ha treballat en l’elaboració d’aquesta obra un equip de lingüistes format per:

Imma Fradera Castillo (coordinació)

Daniel Luján Cazalilla (redacció i revisió)

Jordi Comasòlives Tantinyà (redacció)

M. Àngels Martínez Salom (redacció)

Jaume Salvanyà Cristòbal (redacció)

Antònia Ferrer i Gràcia (redacció)

Anna Chamizo Tarté (coherència amb la normativa i revisió)

Tal com diu l’article «L’IEC publica el Diccionari essencial de la llengua catalana», del digital Diari de la llengua, «l’obra, de contingut normatiu, inclou 39.300 mots seleccionats entre els més de 70.000 articles que conté el DIEC, descrits amb criteris lexicogràfics actuals. Adreçada a un públic ampli, pretén convertir-se en una eina de consulta pràctica, conté orientacions sobre la manera d’usar els mots i una profusió d’exemples i de combinacions lèxiques que han de resultar especialment útils tant a escriptors o periodistes com a professors i estudiants de la llengua.»

Crec que aquest diccionari complementa molt bé tot el cabal de diccionaris normatius de què disposem, ja que els articles estan il·lustrats amb molts exemples i combinacions lèxiques que ajuden a entendre millor les diferents entrades. A més, inclou la partició sil·làbica de les paraules complexes i, en el cas dels verbs, la conjugació verbal en els cinc dialectes més importants (central, valencià, balear, nord-occidental i septentrional).

Gaudiu del diccionari i consulteu-lo. Estic segur que les definicions i exemples us sorprendran i que us aclarirà molts dubtes que pugueu tenir sobre les entrades d’altres diccionaris.