L’etiqueta ‘POP’ al DEIEC (2)

Continuem amb més paraules que porten la marca POP. al DEIEC, l’últim diccionari normatiu que ha publicat l’Institut d’Estudis Catalans.

N’he triat deu més —les que m’han agradat més, que he considerat més peculiars o bé, simplement, per reivindicar que s’estan perdent perquè gairebé ningú les fa servir— entre les 295 entrades que tenen aquesta valoració lingüística. Són aquestes:

1. butllofa (nom): ‘Mentida’ Ningú no entén per què s’ha inventat una butllofa d’aquesta mena.

2. cangrí (nom): ‘Presó’ L’han tancat a la cangrí.

3 cantar (verb): ‘[Una cosa, algú, una situació] cridar l’atenció per poc adient en una situació determinada’ No veus com canta, aquest quadre, aquí? / ‘[Una part del cos, algú, una cosa] fer pudor’ Li canten els peus.

4. capellà (nom): ‘Esquitx de saliva’ Gira la cara, que em tires capellans quan parles!

5. carallot (nom): ‘Home aturat i condescendent’ S’estava allí plantat com un carallot. No et deixis entabanar, carallot.

6. carcanada (nom): ‘Estructura òssia del tronc d’una persona’ Trencar-se la carcanada. Suar la carcanada.

7. clapada (nom): ‘Dormida’ Va tornar tan cansat que ha fet una clapada de dotze hores.

8. cordons (interjecció): ‘Caram’ Calla, cordons! Ai, cordons, em pensava que no vindries!

9. corrípies (nom): ‘Diarrea’ Va tenir corrípies cinc dies seguits. 

10. forasteralla (nom): ‘Conjunt de forasters’ Aquesta forasteralla no fa més que embrutar la platja.

——————————————–

També podeu consultar el blog de l’Optimot «L’Optimot més col·loquial», sobre formes col·loquials i de l’argot juvenil, i el Diccionari del català col·loquial. Dubtes davant del micròfon, d’Enciclopèdia Catalana.

L’etiqueta ‘POP’ al DEIEC (1)

Els que em llegiu tot sovint en aquest blog coneixeu el meu interès per la llengua col·loquial i espontània. No en va, hi he dedicat uns quants articles, com el que vaig titular La saviesa popular: frases fetes, dites i refranys.     

I arran del meu article del mes passat, en què us parlava de la meva col·laboració al Diccionari essencial de la llengua catalana (DEIEC), he trobat interessant dedicar a partir d’avui una sèrie d’articles a les paraules i locucions que el DEIEC considera col·loquials o populars (com també fa el DIEC2, però amb una definició i uns exemples més clars).

Per tant, m’he dedicat a fer el buidatge de totes les entrades i locucions que porten l’etiqueta POP. i —oh, sorpresa!— he trobat que hi ha 295 entrades amb aquesta valoració lingüística. Com que recollir-les totes seria massa llarg, he pensat que seria bo fer-ne un recull de les que m’han agradat més, que he considerat més peculiars o bé, simplement, per reivindicar que s’estan perdent perquè gairebé ningú les fa servir. 

Seguiré l’ordre alfabètic del diccionari i, per començar, he triat aquestes cinc:

1. albercoc (adjectiu): ‘Ximple, de poc seny, poca-solta’ No siguis tan albercoc!
2. astracanada (nom): ‘Disbarat dit d’una manera intencionada.’  Només deia astracanades, però tothom reia.
3. baldufa (nom) ‘Persona molt baixa’ Ell és alt com un sant pau i ella és una baldufa, quina parella!
4. bandarra (adjectiu i nom) ‘Brètol’, ‘Prostitut/a’ És un barrut i un bandarra! Havia despès la fortuna del seu difunt marit en bandarres 
5. bemoll (nom) ‘Eufemisme per collons’, ‘Barra’ No va tenir bemolls de dir-li que no. Quins bemolls que té, encara no m’ha tornat els diners que li vaig deixar!

Espero que us facin servei i que les utilitzeu. El mes que ve us en triaré unes quantes més. 

——————————————–

També podeu consultar el blog de l’Optimot «L’Optimot més col·loquial», sobre formes col·loquials i de l’argot juvenil, i el Diccionari del català col·loquial. Dubtes davant del micròfon, d’Enciclopèdia Catalana.

 

Fer vacances o fer vacacions?

Mireu la definició de vacances del Diccionari essencial de la llengua catalana (a partir d’ara, el DEIEC), el nou diccionari en línia de l’IEC: «Suspensió del treball, dels estudis o d’una altra ocupació habitual, que es fa durant un període de descans d’un o més dies. // fer vacances, tenir vacances, estar de vacances, gaudir de vacances, prendre’s unes vacances, donar vacances, demanar vacances, període de vacances, mes de vacances, torn de vacances // vacances d’estiu, vacances de Nadal, vacances escolars, vacances pagades. // Passaran les vacances al camp.»

Ja us vaig parlar d’aquesta paraula en un article que vaig publicar el 30 d’agost del 2018 («Tancat per vacacions»), en què us deia: «La paraula vacació —i, per tant, el plural vacacions— és als diccionaris normatius. Pompeu Fabra ja la va incloure al Diccionari general de la llengua catalana, l’any 1932, i hi ha continuat intacta fins ara. Però l’entrada vacació remet a vacança, i d’aquí el plural vacances. Mireu-ho! Per tant, vacacions, encara que sembli un castellanisme, no ho és (prové de la paraula llatina vacatio, -onis).»

I tornant al Diccionari essencial de la llengua catalana, em fa molta il·lusió que finalment s’hagi publicat i que el puguem consultar en obert, ja que vaig col·laborar en la redacció del DEIEC (cliqueu a l’apartat «Sobre el diccionari»: «EQUIP DE TREBALL»): «Sota la direcció de Joaquim Rafel, ha treballat en l’elaboració d’aquesta obra un equip de lingüistes format per:

Imma Fradera Castillo (coordinació)

Daniel Luján Cazalilla (redacció i revisió)

Jordi Comasòlives Tantinyà (redacció)

M. Àngels Martínez Salom (redacció)

Jaume Salvanyà Cristòbal (redacció)

Antònia Ferrer i Gràcia (redacció)

Anna Chamizo Tarté (coherència amb la normativa i revisió)

Tal com diu l’article «L’IEC publica el Diccionari essencial de la llengua catalana», del digital Diari de la llengua, «l’obra, de contingut normatiu, inclou 39.300 mots seleccionats entre els més de 70.000 articles que conté el DIEC, descrits amb criteris lexicogràfics actuals. Adreçada a un públic ampli, pretén convertir-se en una eina de consulta pràctica, conté orientacions sobre la manera d’usar els mots i una profusió d’exemples i de combinacions lèxiques que han de resultar especialment útils tant a escriptors o periodistes com a professors i estudiants de la llengua.»

Crec que aquest diccionari complementa molt bé tot el cabal de diccionaris normatius de què disposem, ja que els articles estan il·lustrats amb molts exemples i combinacions lèxiques que ajuden a entendre millor les diferents entrades. A més, inclou la partició sil·làbica de les paraules complexes i, en el cas dels verbs, la conjugació verbal en els cinc dialectes més importants (central, valencià, balear, nord-occidental i septentrional).

Gaudiu del diccionari i consulteu-lo. Estic segur que les definicions i exemples us sorprendran i que us aclarirà molts dubtes que pugueu tenir sobre les entrades d’altres diccionaris.

Voleu que corregeixi la vostra programació didàctica?

Avui m’adreço a tots els professors i mestres que enguany us presenteu a les oposicions d’ensenyament primari o secundari, d’escoles oficials d’idiomes i d’arts plàstiques i disseny a Catalunya.

Si m’ho permeteu, m’ofereixo per a corregir la vostra programació didàctica o situació d’aprenentatge perquè el tribunal no us penalitzi per culpa de les vostres errades ortogràfiques o d’estil. Seria un error que no us perdonaríeu mai!

Presentar una unitat didàctica o situació d’aprenentatge ben redactada i corregida us farà guanyar punts a les oposicions i us ajudarà a superar aquesta prova tan decisiva.

Confieu en mi, us garanteixo una feina excel·lent, ràpida i a bon preu. Feu servir aquest formulari per contactar amb mi.

Bona sort a les oposicions!

La dècima o el vers de Nadal

dècima f. Poema que els més menuts reciten, enfilats damunt de la cadira, per felicitar el Nadal.

Rondalla del bou (per Xavier Graset)

El bou pesant, veient la gent
que tantes coses oferia,
diu que volia fer un present
al dolç Infant de l’Establia.

I quan minvà una mica el fred
–que l’Infantó ja no plorava–
sortí amb pas lent, dins l’aire net,
sota la nit florida i blava.

Per donar a Déu, pobre i humil
damunt la palla gloriosa,
vol abastar algun flam gentil
de l’estelada tremolosa.

Va caminar per fondes valls
i resseguia la carena.
Sent el clarí de tots els galls,
però ja du la rica ofrena.

Saltant de goig i bruelant,
el bou baixà de la muntanya,
i s’oferia al dolç Infant
amb una estrella a cada banya.

Marià Manent (1898-1988)

Bon Nadal i que passeu unes bones festes!